PURGATORI. CANT IV 45

 

Si Oracions no em són acorriment,
sortides d'alguna ànima ben neta,
185 — les altres res, que al Cel no en fan esment.

I al meu davant pujar veia el poeta,
dient-me : d Anem amunt, l'astre de foc
en el meridià tot ell espleta,

139 ila nit ja té el peu sobre el Marroco.
se orazione in prima non m'aita E già il poeta innanzi mi saliva,
che surga su di cuor che in grazia viva: e dicea: eVienne omai: vedi ch'è tocco
a85 l'altra che val, che "n ciel non è udita2s meridian dal sole ed alla riva

cuopre la notte già col piè Morroccor. — 419

COMENTARTI AE CAXNIT EV

EL Dant aquí comença exposant la teoria segons la qual en el
moment que una facultat nostra — ell diu potenga — entra en
acció i pren tot l'interès de la nostra ànima, les altres facultats
queden suspeses. Per exemple: quan mirem molt atentament una
cOsa, no sentim un soroll que es produeixi mentre mirem, O no ens
adonem del temps que passa.

Això, diu el poeta, va contra l'error que creu que en nosaltres.
existeixen diverses ànimes superposades. Es refereix a la teoria
platònica, que considerava triple l'ànima humana: vegetativa, sen-
sitiva i inteHectiva. I es refereix també a la creença dels maniqueus,
que admetien l'existència de dues ànimes.

D'aquesta suspensió de facultats, diu el Dant que en tingué una
veritable experiència, escoltant meravellat l'ombra del rei Manfred,
perquè, sense que el poeta se n'adonés, el sol havia pujat cinquanta
graus, quan arribaren al lloc en el qual les ànimes els deixaren. Si
el sol havia pujat cinquanta graus, posat que el sol corre quinze
graus a l'hora i en el moment que va aparèixer l'Àngel nauxer tot
just sortia, el Dant vol dir que passaren tres hores i vint minuts des
de l'aparició de l'Àngel al començament de la pujada del mont
Purgatori, i de tot aquest temps, una bona part desapercebuda pel

EE E UU I IU D EE D EET dig Drra rrr a r VEra Da dIE la aTrrra

L

d

oi trat

ma gpa PPOT OPOSS M E SE EOEA TLSESEIT IE MENDETENCICDC S DESEGES

REIT

t
pl
È
É
9.
t
È
8
È
M
L
d
É
La
: