PURGATORI. CANT III 37

Fou enemic de la Santa Església, i dels clergues, i dels religiosos,
ocupant les esglésies com havia fet el seu pare. Í fou un senyor
opulent amb el que li restà de l'herència de l'Emperador i del rei
Conrad, son germà, i pel seu regne, que fou vast i fructifer, i ell,
mentre va viure, malgrat les guerres amb l'Església, el mantingué
en bon estat, i acumulà riqueses, i gran poder demostrà tant per
mar com per terra).

Maníred demana al Dant que tot el que li diu ho expliqui a la
seva filla Constança, mare (engendradora) " de l'honor de Sicília
i d'Aragó".

Constança de Sicília fou l'esposa de nostre Pere el Gran, III d'A-
ragó i II de Catalunya, mare d'Alfons, de Frederic i de Jaume. Mort
jove Alfons, Frederic fou després rei de Sicília, i Jaume, d'Aragó,
per tant, l'ehonoro de Sicília és Frederic, i el d'Aragó, Jaume.

En el cant VII del PURGATORI trobarem els tres fills de Pere el
Gran, i el poeta dirà de Jaume i de Frederic: "del retagio miglior
nessun possiede", O sigui, que ni l'un ni l'altrè han heretat el valor
patern, i després afegeix: "Rade volte risurge per li rami — l'umana
probitate", volent dir que rarament la humana probitat passa de
pares a fills.

I en el cant XIX del PARADÍS, quan el poeta les emprèn contra
tots els reis de l'època, dirà de Frederic: "Vedrasi l'avarizia e la
viltate — di quei che guarda l'isola del foco", és a dit, l'acusa d'avar
i de vil. Parla després de "l'opere sogge — del barba e del fratel cbe
tanto egregia — nagione e due corone han fatte bogze". Bozze, vol dir
envilides, deshonrades. El barba, és l'oncle : Jaume II de Mallorca.
El fratel, és Jaume II d'Aragó.

És curiós que ara el Dant digui als dos.fills de Pere el Gran que
són l'honor de Sicília i d'Aragó i després faci a 'aquests personatges
uns càrrecs tan terribles. Els comentaristes ho expliquen de diverses
maneres, fins arribar a creure que el Dant, en l'espai de temps que
va de la redacció d'aquest cant a la dels altres, hagués canviat de
criteri. La interpretació més natural serà que en el cant present no
parla el poeta, sinó que parla el rei Manfred, avi dels dos prínceps,
i l'opinió d'un avi, sempre condescendent respecte als seus néts, no
és pas la mateixa que pugui tenir el biliós i inflamat perseguit,
mestre d'invectives.

I-4

CEOa EET nNT a DEV ET CI T OSA a l OST aaaaT E dEa

aeces E

ld —

Pr RI E E Dr ca EE EE EOOEaT PeS

—p

É
EE
h
t
É
4
L.
:
È
t
6
é
U
A
È
%
ò
Í
I
É
i
È