36 LA DIVINA COMÈDIA

 

com en algun altre lloc, de donar una desinència catalana al mot, per
la necessitat de les rimes) i reposarien en l'indret on el deixaren els
soldats en el cap del pont, vora Benevento.

Descabdellem una mica tota la història d'aquestes paraules.

Manfred era nét de Constança. Constança fou filla de Roger I,
rei de Sicília i de Puglia, i germana de Guillem II, últim rei de la
casa de Normandia. Es casà amb Enric VI d'Alemanya i fou mare
de l'emperador Frederic II.

Manfred, fill natural de Frederic II, i després legitimat, es cap-
tení, a la mort del seu pare, l'any 1250, del govern de Sicilia i de
Puglia, fins que comparegué en 1252 venint d'Alemanya, el seu
germà Conrad IV, legítim hereu. Havent mort Conrad l'any 1254,
Maníred, que s'havia guanyat la voluntat del país, suplantà l'apo-
derat de l'infant Corradino (fill de Conrad IV), i quan conegué la
notícia que l'infant era mort, Mantred es féu coronar a Palermo. En
pugna amb l'Església, que l'excomunicà, Manfred governà Sicília,
fins que el papa Climent IV cridà Carles d'Anjou, i aquest, d'acord
amb el Pontífex, derrotà Manfred en la batalla de Benevento, el 25
de febrer del 1266. Manfred perdé la vida en aquesta batalla.

Un cop mort, els seus soldats no l'enterraren en sagrat per causa
de l'excomunió, i li feren un túmul amb pedres, al cap d'un pont
sobre el riu Calore, prop de Benevento. Però el lloc era de domini
eclesiàstic, i el bisbe de Cosenza, Bartolomeo Pignatelli, per ordre
del papa Climent, féu desenterrar les despulles de Maníred, i a
torxes apagades, com es feia amb els excomunicats, les llençaren
fora els límits del regne, com si fossin la corpenta d'un gos, al
marge del riu Garigliano, que també s'anomenava riu Verde.

Manfred confessa que els seus pecats eren terribles, i el Dant
diu que el rei era bell, ros i de gentil figura. No he trobat cap pin-
tura que corrobori tan clarament aquests dos punts del poema com
les paraules que Giovanni Villani li dedica: eFou bell de cos, i,
com el seu pare i encara més, dissolut en tota luxúria, tocador
i cantador era, gustós se'l veia entre joglars i homes de Cort i belles
concubines, i sempre vestit de seda verdosa, en gran manera fou
cortès i de bon aire, per les quals coses era estimat i tothom li veia
gràcies , mes tota la seva vida fou epicúrica, no captenint-se gairebé
gens de Déu ni dels sants, sinó del que solament era delit del cos.

 

ú

È
Da
l
$
t
a
c
d
E
Lé
i
Jl;

E

TTa adi
À._?.'I?;_.

Tra S La S
Hiiiici

Rrr

      

 

 

car aeai 253004
É $ cra taSss

SQla ta peita ita igesasi a
Daa aara aa ta gi eaiatent orr

l'Ea REI EE EE ESC E BEME SE NRO CE CC O E RIC CRT