PURGATORI. CANT III 35.

——da iia mara aipaitiiceitaldeamiiaómecmiiesiaiadiamss i ti iormien dii es ca a

Arriben els dos poetes al peu de la muntanya, i el camí que

veuen és tan impracticable, que el Dant diu que el lloc més abrupte.

entre Lerice i Turbia, comparat al de la muntanya del Purgatori,
resulta una fàcil i ampla escala. Lerice, o Lerici, és un antic castell
situat a un extrem del golf de Spezia, Turbia és un poblet a la vora
de Niça. En temps del Dant, aquest tros de costa ligur, sense

carreteres ni camins de cap mena, era duríssim de seguir, i és per

això que se li acut la comparació.
Virgili, davant d'un pas tan difícil, no sap com emprendre la

ujada, i el Dant, que veu el seu guia en una situació anguniosa,
3 3 y

s'adona al mateix temps d'una colla d'ànimes que molt lentament

avancen cap als poetes, i creu que amb l'ajut d'aquests esperits.

sortiran del mal pas. Adverteix Virgili, i el mestre, ja més confiat
per la presència dels esperits, vol comunicar l'optimisme al deixeble :
emantén l'esperança, dolç fill..

Virgili es dirigeix als esperits en un to cordialíssim i els demana
la indicació del camí, i aleshores el Dant, en una viva i fresquíssima
comparació, pinta l'actitud de les ànimes sorpreses pels dos poetes,
com l'actitud de les ovelles primales en eixir d'una cleda. I remarca
la sorpresa dels esperits en el punt que s'adonen que el Dant no és
una ombra com ells, sinó que és un cos opac i pesant. De seguida
Virgili dóna l'explicació que cal, i les ànimes, fent un gest amb la
mà d'atracció vers elles, els diuen que s'ajuntin a la llur colla.. Una
vegada reunits i de camí vers la muntanya, el Dant és interrogat
per un bell esperit que té el senyal d'un tall al front. L'esperit li
demana si es recorda d'haver-lo vist alguna vegada, i davant la
negativa del Dant, manifesta la seva personalitat : cJo sóc Manfred,
nét de l'emperadriu Constança, i et demano que quan tornis al món
diguis a la meva bella filla, engendradora de l'honor de Sicilia i
d'Aragó, la veritat sobre el meu cas, si és que allà se'n conten
altres coses).

Afirma l'ombra del rei que els seus pecats foren terribles, però
que quan se sentí morir per les dues ferides, la del cap i la del pit
que acabaya de mostrar al poeta, féu un acte de contrició i Déu el
perdonà. I continua: si el pastor de Cosenza, posat a la caça d'ell
per Climent, hagués llegit en Déu el senyal de la misericòrdia, els
seus Ossos no s'estarien podrint al llarg del Verde (jo m'he permès,

um maz na aeesus —

.

La

   
  

Ddr tecaeió Da

SET RUT R IAT Gr 'IUA EE T U aaa MOP VEE TT ME EE SET ETT

CE P grra IOS RD E E P Ç

Drr E MC S