li E RIERE I DA CAMÍS LDEIca g itra I HET ME EA LT EC EOE LEL D ta S Sa pE Da nt Dé el8 Err LA DIVINA COMÈDIA fe. Virgili comença dient que allí on és el vespre hi ha el seu cos sepultat, i aquest lloc és Nàpols. El cos de Virgili fou sepultat a Brindis — Brundisium — on morí l'any 19, a. J. C. Per ordre d'August, el cos fou transportat a Nàpols i dipositat dins d'una tomba en el camí de Pozzuoli. cAquest cos, diu Virgili, és el que feia ombran. La seva forma, en aquest viatge del nostre poeta, és la d'un esperit diàfan, Virgili diu que aquests cossos espirituals deixen passar la llum, i els com- para als cels, que, segons la ciència de l'època, eren esferes diàfanes i transparents les unes per les altres. D'acord amb les teories de Plotí i dels neoplatònics, compartides per molts Pares de l'Església, afirma que aquests cossos espirituals són susceptibles de sentir els turments, el fred i la calor, perquè Déu ho ha disposat així, encara que la raó humana no ho pugui comprendre. Estaci, però, en el cant XXV del PURGATORI, explicarà una mica la formació de l'ombra i el perquè dels sentits i les mar- ques exteriors en les ombres dels qui són al Purgatori. Ara, en aquest punt, el nostre poeta té ben presents les paraules d'Isaias: d Non enim cogitationes meae, cogitationes vestrae, neque viae vestrae, viae meae, dicit Dominuso (Is. LV, 8), i les paraules de Sant Pau: cO altitudo divitiarum sapientiae et scientiae Dei, quam incom- prebensibilia sunt iudicia eius et investigabiles viae eiuso (ROM. XI, 33): i encara aquestes del mateix Apòstol: d Animalis bomo non percipit ea quae sunt Spiritus Dei (I1 COR. 1, 14). Increpa aleshores Virgili els qui amb la raó pensen seguir la via infinita que segueix una Substància en Tres Persones, i dirigint-se a tots els homes els diu: dAcontenteu-vos amb el guiar. Quia (que vol dir què), aquí significa l'exposició o la constatació del fet (per exemple, l'Encarnació del Verb), sense voler arribar a saber el com i el perquè de tal fet misteriós i incomprensible per la limitació de la ment humana. I diu encara el poeta als homes: eSi tot ho po- guéssiu veure clar, no hauria estat necessari que parís Maria2. Í com a corolari d'aquesta professió de fe, Virgili ataca els qui procedint amb desig de conèixer les causes, en lloc de trobar aquest desig satisfet, només han trobat la nit de la ignorància. I parla Virgili per Plató, per Aristòtil i per molts d'altres, i entre aquests s'hi inclou ell mateix. Per això calla, i abaixa el front amb un aire de torbació.