LECPES

-_V.

L

r 3és
EE
%,.
bt
E
LE
E
aéa
%:.
pi
pt
58
08s
tt

  

ii bnii nNn mda tiiuu :

3

LOrr EeMrieai

MEA

a31:

Drtirrgieal

OE

LA DIVINA COMÈDIA

 

Quan humil ma paraula li assegura
no haver-lo vist, em diu: 4 Guaitax. I de dret
em mostra el pit, on una nafra dura.

I afegeix somrient: eJo sóc Manfred,

nét de Constança emperadriu. l encara

et prego, si és que em vols calmar la set,

114
que diguis a ma filla, que és la mare
de l'honor de Sicília i d'Aragó,
u7 sobre el meu cas la veritat ben clara.

Quan vaig caure ferit amb el doior
de dos cops sens remei, jo m'acollia,
190 plorant, a Aquell que pot donar el perdó.

Pecats horribles damunt meu tenia,
mes, la Bondat Divina sempre abraça

123

al qui en la gràcia del seu braç confia.

Si el pastor de Cosenza, que a la caça
fou per Climent contra el meu cos mogut,
i86. — en el Rostre Diví hagués vist la traça,

els meus ossos s'haurien mantingut
al pont, prop Benevento, protegint-se

amb el rocam que els feia un bon escut.

139
Ara amb la pluja i amb el vent que esquinça,
llançats fora del regne, al llarg del Verd,
188 i a ciris apagats, estan podrint-se.

Quand' i" mi fui umilmente disdetto
d'averlo visto mai, el disse: Or vedis,
i € MOStrommi una piaga a sommo 'l petto.

Poi sorridendo disse: elo son Manfredi,
nepote di Costanza imperadrices
ia Ond' io ti priego che quando tu riedi,

vadi a mia bella figlia, genitrice

dell'onor di Cicilia e d'Aragona,
na € dichi il vero a lei, s'altro si dice.

Poscia ch' io ebbi rotta la persona
di due punte mortali, io mi rendei,
1se Piangendo, a quei che volontier perdona.

Cadadages di

d cà SeSta E ESp r Er
D SEa ngcadtsa rtil Sa no ESESES R Se dd

3

Orribil furon li peccati miei,
ma la bontà infinita ha si gran braccia,
che prende ciò che si rivolge a lei. 124

Se 'l pastor di Cosenza, che alla caccia
di me fu messo per Clemente allora,
avesse in Dio ben letta questa faccia, sse

l'ossa del corpo mio sarieno ancora

in co del ponte presso a Benevento,

sotto la guardia della grave mora. 198
Or le bagna la pioggia e move il vento

di fuor dal regno, quasi lungo il Verde,
dov'e' le trasmutò a lume spento. 188

NBTA
1