PURGATORI. — t 8 CANT III 3 així vaig veurè els que eren a la testa d'aquella colla, a nostre pas venir, 87 púdics de rostre i d'actitud honesta. I quan hagueren reparat en mi, que la llum a mà dreta interrompia 99 — fent una Ombra en les pedres del camí, s'aturaren com un que no se'n fia, i no sabent per què, van fer el mateix 98 que els de davant, la colla que els seguia. c Ans de preguntes, ja us diré que el bleix d'aquest, és el d'un home ple de vida, 96 i és per això que als peus l'ombra li neix. No us en meravelleu, car no és mentida que per consentiment celestial 99 cerca pujar per la paret ardida.x Digué el mestre, i aquella gent lleial c Torneu o cridà ci seguiu amb la ramadal o i2 — amb el dors de la mà fent-nos senyal. l un d'ells, així va dir-me de sobtada : e Siguis qui siguis, guaita'm , fes esment : 105 — éno m'has vist a la terra cap vegada2 o Jo em vaig girar mirant-lo fixament. Ros era, i bell, i de gentil figura, 18 — però cellapartit d'un cop cruent. si vid' iò muovere a venir la testa di quella magdra fortunata allotta, s7 pudica in faccia e nell'andare onesta. Come color dinanzi vider rotta la luce in terra dal mio destro canto, so Si che l'ombra era da me alla grotta, restaro, e trasser sè in dietro alquanto, e tutti li altri che venieno appressoó, s83 non sappiendo il perchè, fenno altrettanto, eSanza vostra domanda io vi confesso che questo è corpo uman che voi vedete, ie per che il lume del sole in terra è fesso. Non vi maràvigliate, ma credete che non sanza virtà che da ciel vegna cerchi di soverchiar questa parete.s so Cosi "i maestro: e quella gente degna eTornaten disse: cintrate innanzi dunques, coi dossi delle man faccendo insegna. s08 E un di loro incomincid: e Chiunque tu se', cosi andando volgi il viso: pon mente se di là mi vedesti unque2. 2056 lo mi volsi ver lui e guardail fiso: biondo era e bello e di gentile aspetto, ma l' un de' cigli un colpo avea diviso. —,es Da lr aarra a D arUT A I ITUT E E m—me Ma trar a DNC I E PaT P OMT CE OCOA AS, P S Ag Ep I rra — d remyrerye p y