LA DIVINA COMÈDIA cAlça els ulls o aleshores dic al guia, c que potser aquelles trobaran senzill 63 això que tan penós se t'oferia). I ell diu, mirant com fora de perill: e Acostem's-hi, que en tenen per estona, 66 i tu no perdis l'esperança, fill . D'elles distava encar nostra persona, després d'haver mil passes caminat, 69 com la llargària d'un bon tret de fona, quan veiem que llur marxa s'ha aturat i a les pedres s'arramben ben unides, 7 com el qui guaita i dubta d'un plegat. c Ànimes ben finades i elegides,n i . va començar Virgili, c per la pau È 75 de la qual espereu ser afavorides, EE $ - % digueu-nos on la seniderola rau, E perquè pujar a aquell cim no ens sigui veda, I 78 que perdre temps, al qui més sap, menys plau.o Com primales que surten de la cleda, ara una, ara dues, i s'estan 81 rastrejant de musell en l'herba Íreda, i el que fa la primera, després fan totes, pujant-li a coll-i-be si resta, 84 senzillament les coses ignorant, eLevanx diss' io, emaestro, li occhi tuoi: 4O ben finiti, o già spiriti eletti,s ecco di qua chi ne darà consiglio, Virgilio incominciò, aper quella pace .es S€ tu da te medesmo aver nol puoi.x ch' i' credo che per voi tutti s'aspetti, 16 Guardò allora, e con libero piglio ditene dove la montagna giace rispuose: e Andiamoinlà, ch'ei vegnon piano: si che possibil sia l'andare in suso, as € tU ferma la spene, dolce figlios. chè perder tempo a chi piÒ sa piú spiace.a q Ancora era quel popol di lontano, Come le pecorelle escon del chiuso i' dico dopo i nostri mille passi, a una, a due, a tre, e l'altre stanno ii es Quanto un buon gittator trarria con mano, timidette atterrando l'occhio e 'l musos — s4 4 quando si strinser tutti ai duri massi e ciò che fa la prima, e l'altre fanno, Fi dell'alta ripa, e stetter fermi e stretti addossandosi a lei, s'ella s'arresta, %; ee Com'a guardar, chi va dubbiando, stassi. semplici e quete, e lo 'mperchè non sanno3 ee NE IET DT IEET EE ERUA EE RI ERS