PURGATORI. CANT III 29

 

Homes, acontenteu-vos amb el quia,
que si haguéssiu pogut veure-ho tot clar
89 no li hauria calgut parir a Maria.

1
È
i
4
b
3

I heu vist nets de profit tals desitjar,
que hauria llur desig tret bona saba
49 i ha estat només un dol sense acabar.

De Plató i d'Aristòtil jo parlava
i de molts altres.o I abaixà el seu front,
45 i amb tot un aire de torbat, callaya.

Arribàrem, en tant, al peu del mont,
i allí la roca se'ns mostrà tan erta,
48. O que pujar no sabíem pas per on.

La sendera més aspra i més deserta
entre Lerice i Túrbia, amb l'espadat _ «.
61 comparada, esdevé una escala oberta. '

c Déu sap per quin dels grenys o quin costat p
el mestre meu digué aturant la passa,
54 c podrà pujar-hi el qui no sigui alatlo

Pa MR E r lE AT

cor

  
 

I mentre ell tot capbaix l'estona passa
rumiant el camí amb el pensament,
51 i jo contemplo els volts de la rocassz,

a mà esquerra vaig veure un regiment
d'ànimes, que allà on érem acudia,

OOE OCOA E Em Pa aR S ÇE

60 — però amb un pas molt reposat i lent.
State contenti, umana gente, al quia, Tra Lerice e Turbia, la piú diserta,
chè se possuto aveste veder tutto, la piú rotta ruina è una scala,
ss Mestier non era parturir Maria, verso di quella, agevole e aperta. Bt
e disiar vedeste sanza frutto 4Or chi sa da qual man la costa calax
tai che sarebbe lor disio quetato, disse "l maestro mio, fermando il passo, t
4e Ch'etternalmente è dato lor per lutto: esi che possa salir chi va sanz'alaèx éé
io dico d'Aristotile e di Plato E mentre ch'e' tenendo il viso basso
e di molt'altrix, e qui chinò la fronte, essaminava del cammin la mente,
4s € Piú non disse, e rimase turbato. € io mirava suso intorno al sasso, 57 É
Noi divenimmo intanto a piè del monte: da man sinistra m'appàri una gente È
quivi trovammo la roccia si erta, d'anime, che movieno i piè ver noi, È
4e Che "ndarno vi sarien le gambe pronte. e non parea, si venian lente. eo

Daa Eara a ET E E IE I PA E E a E ST -"'".:-—’