SSER IMÓ

E iipaistae

ti

 

LA DIVINA COMÈDIA

 

i distraient, i el meu esguard es dóna
a mirar el puig que és càstig i conhort,

15 i que el més alt dels cims té per corona.
El sol enlaire famejava fort
i els raigs queien trencant-se en ma figura,
i8. — que els servia d'obstacle i de suport.
l em girava al costat ple de paúra
per si m'abandonava, quan vegí
81 només al meu davant la terra obscura.
cé Per què et malfies2o ràpid em va dir
el meu confort, tot ell tombat de cara:
94 e $ Creus que no et guio i que no estàs amb mi2
El cos dintre del qual feia ombra, ara
en la terra on ja és nit ert es consum,
97 si jeia a Brindis, Nàpols se n'empara.
Í que no sigui ombrós el meu volum,
no ha d'estranyar-te més del que t'estranyi
30 que els cels, entre ells, deixin passar la llum.
Per patir foc que cremi i fred que escanyi,
cossos semblants al meu ha disposat
83 la Virtut, mes no vol que ens acompanyi
el saber com ho fa. És un insensat
qui amb la raó pensa seguir la via
86 per on passa la Santa Trinitat'l
lo 'ntento rallargò, si come vaga, Vespero è già colà dov'è sepolto
e diedi "l viso mio incontro al poggio lo corpo dentro al quale io facea ombra:
15 Che "nverso il ciel piú alto si dislaga. Napoli l' ha, e da Brandizio è tolto. "
Lo sol, che dietro fiammeggiava roggio, Ora, se innanzi a me nulla s'aombra,
rotto m'era dinanzi alla figura, non ti maravigliar piú che de' cieli
18 Ch'avea in me de' suoi raggi l'appoggio. che l' uno all'altro raggio non ingombra. sç
lo mi volsi da lato con paura A sofferir tormenti e caldi e geli
d'essere abbandonato, quand' io vidi simili corpi la Virtú dispone
34 Solo dinanzi a me la terra oscura, che, come fa, non vuol ch'a noi si sveli. ,
e 'l mio conforto ePerchè pur diffidi 2v Matto è chi spera che nostra ragione
a dir mi cominció tutto rivolto: possa trascorrer la infinita vià
ss tnOn credi tu me teco e ch' io ti guidi2 che tiene una sustanza in tre persone, 86

Caee Sa ct Ias
IE

ERT
d

d pag a onar se t aaca nt Lra sss d