CANT IU

ANTEPURGATORI

Vana por del Dant. Arribada dels poetes al peu
de la muntanya. dÀnimes de morts en
contumàcia de l'Església.

El rei Manfred.

NCARA que l'esperitada fuga
les ànimes fes córrer amb tot l'afany
8 vers el puig on el càstig es remuga,

jo no em separo del fidel company.
é Com, sense ell, sortiria de la brega2
6 — é Qui m'hauria mostrat el viarany2

l em sembla que un remordiment l'ofega :
oh digna consciència i pulera, tant,
9 que la falta més lleu ja la mossega l

Quan ell deixà aquell córrer fatigant
que lleva dignitat a la persona,

12 jo també vaig anar-me asserenant
CANTO III
A VVEGNA che la subitana fuga El mi parea da sè stesso rimorso :
dispergesse color per la campagna, o dignitosa coscienza e netta,
, rivolti al monte ove ragion ne fruga, come t'è picciol fallo amaro morsol 9
i' mi ristrinsi alla fida compagna: Quando li piedi suoi lasciar la fretta,
€ come sare' io sanza lui corso2 che l'onestade ad ogn'atto dismaga,

e Chi m'avria tratto su per la montagna 7 la mente mia, che prima era ristretta, 1

cdaaa C OEra arr a AT MCET EE ST EET E I LT —

sns E

nar m