L reeil ST RS EO NDGUBIR ORCIRA l BEEL IE DAMTS SAT S A MISDITOE IRCA EE RIT MEO IEEST EE olaT 24 _ LA DIVINA COMÈDIA que aquesta imatge no és justa ni digna del Dant, perquè el taronja d'or del cel a la sortida solar no pot donar mai idea de decrepitud, sinó de tot el contrari. A més, la idea que tenim de l'aurora no és precisament la d'una cosa que pugui envellir. El Pistelli i altres comentaristes de la CoMèpiaA, voldrien potser que el Dant fos un poeta normal i a la manera clàssica, segons el concepte que es té en les escoles de normalitat i classicisme. I és clar, el Dant no els resulta ben bé allò que ells volen, perquè és tot un món d'imponderables, i una imaginació plena d'imprevist. Els dos poetes es trobaven, doncs, contemplant la sortida del sol en la muntanya del Purgatori, i restaven aturats de tant que els preocupava el seu camí, quan varen veure venir un llum que cami- nava pel mar en direcció a la platja, i el Dant el compara al planeta Mart, que es veu rossejar en l'horitzó de l'aigua. Aquest llum me- ravellós, al qual després se li veuen unes ales blanques i un càndid vestit, és l'Àngel nauxer, que porta les ànimes dels morts a la riba del Purgatori. La barca va sense veles ni rems, governada només amb les ales de l'Àngel, que condueix a bord més de cent esperits. El Dant, enlluernat per la llum angèlica, veu com la barca amorra a la platja, com les ànimes salten del lleugerissim vaixell i com tothom es posa a cantar el salm cxm: dln exitu Israel de Aegypto). Aquest salm, antigament el solien cantar els capellans quan acom- panyaven el mort a l'església o de l'església al cementiri. El nostre poeta, en triar-lo i posar-lo en boca d'unes ànimes que es disposen a liquidar llurs pecats en el Purgatori, vol expressar el pas de la mort espiritual, per causa del pecat, a la vida eterna, que propor- ciona l'estada al Purgatori. Després de cantat el salm, l'Àngel beneeix les ànimes i se'n torna amb la seva barca, i aleshores els nou-vinguts demanen als dos poetes el camí de la muntanya. Virgili, una vegada més, explica la condició del viatge, i les ànimes en veure que el Dant és un ésser vivent, se li tiren materialment a sobre, i es compara al missatger de la pau que es veu voltat de gent àvida de noves. l usa aquí una imatge que no pot ésser més realista, per donar idea de la precipitació i l'aglomeració de la gent, quan diu: "e di calcar nessun si mostra scbivo"", que jo he traduit: "i ningú a trepitjades no és esquiu". És tanta la impressió que els fa un home viu en