PURGATORI. CANT I1 23

COMENTARI AL CANT II

EL Dant es troba a la matinada del quart dia del seu viatge. Com
és un home preocupat per la ciència, de tant en tant vol donar
mostres de la seva erudició. L'hora aproximada en la qual se situa

el començament d'aquest segon cant, podríem dir que és la sisena.

del matí. Ara bé, el poeta, per expressar aquest accident de temps,
empra nou versos, el sentit dels quals serà difícil de comprendre si
no ens situem en una de les escoles del segle xiv, on s'ensenyava el
trivium i el quadrivium, dintre aquestes set disciplines hi havia
incloses una astronomia, una matemàtica i una geografia molt espe-

cials. En senyalar el poeta l'hora precisa en relació de la situació .

del sol respecte a la terra, podem fer-nos càrrec de l'absurda idea
que a l'any 1300 es tenia del nostre planeta. La terra es creia sola-
ment habitada en la part de l'hemisferi boreal. Aquest hemisferi
estava dividit en 180 graus de longitud. A l'est tenia com a límit
l'Índia i concretament el riu Ganges, el límit occidental era el ponent
de la Península Ibèrica. Al mig d'aquest hemisferi, o sigui als 90
graus, es trobava Jerusalem, centre de la terra habitada. I exacta-
ment als antípodes de Jerusalem, hi havia la muntanya del Purgatori.
Ara bé, si el sol, a Jerusalem, o vist des de Jerusalem, es trobava a
la ratlla de l'horitzó, hem de suposar que en la costa occidental
d'Espanya anava a ésser migdia i en el riu Ganges mitjanit, i per
tant en la muntanya del Purgatori el temps era l'oposat a Jerusalem,
O sigui que el sol començava a sortir.

El Dant diu que la nit sortia del Ganges camb les Balances, que
li cauen de la mà quan la nit és més llarga que el dia). Aquestes
Balances són la consteHació Libra, que en l'equinocci d'octubre no
és visible de nit, perquè precisament el sol passa per aquesta
consteHació.

Ara bé, després d'aquestes imatjades consideracions astronòmi-
ques, el Dant diu que les galtes vermelles i blanques de l'aurora cse
li tornaven ràncies per massa edat. Es refereix, naturalment, al
taronja daurat de la sortida del sol, que substitueix el blanc i el rosa
de l'alba. El Pistelli, en la seva obra dll Canto di Casellax, troba

IT Dr c aa ra A d Ea R SA t S

nda Es E

TTTa TL ET