20

(da Da i daaa DR Sa aa ra r Ea al d rra aa aa la

LA DIVINA COMÈDIA

 

I respongué Virgili: 4No cregueu
que siguem gent experta en aquest lloc,

63 que és peu de pelegrins, el nostre peu.
l'ans que vosaltres hem vingut fa poc
seguint via que fou tan aspra i forta,
66 que la pujada ha de semblar-nos joc.2
La colla-cap a mi la vista porta,
i en veure que respiro i que sóc viu,
69 un ai de meravella se'ls emporta.
I com el missatger que duu l'oliu
la gent acobla per oir la nova,
79 i ningú a trepitjades no és esquiu,
així s'escau l'acolliment que troba
ma presència, i tothom em va voltant
16 com si oblidés la sanitosa prova.
l una ànima jo veig passar endavant
per fer-me una abraçada, amb tant d'afecte,
78 que a mi em va moure a una actitud semblant.
Vanes ombres, llevat de llur aspecte l
Tres voltes la portava contra mi,
81 i ni d'os ni de carn sento l'efecte.
De meravella vaig empaHidir,
i l'ombra, amb el somriure a la figura,
84 va arreconar-se, i jo la vaig seguir.
E Virgilio rispaose: a Voi credete cosi al viso mio s'affisar quelle
forse che siamo esperti d'esto loco, anime fortunate tutte quante,
es ma noi siam peregrin come voi siete. quasi obliando d'ire a farsi belle. 16
Dianzi venimmo, innanzi a voi un poco, lo vidi una di lor trarresi avante
per altra via, che fu si aspra e forte, per abbracciarmi, con si grande affetto,
se Che lo salire omai ne parrà gioco.x che mosse me a afare il simigliante. 18
L'anime che si fuor di me accorte, Oi ombre vane, fuor che nell'aspettol
per lo spirar, ch' i' era ancora vivo, Tre volte dietro a lei le mani avvinsi,
€a maravigliando diventaro smorte. e tante mi tornai con esse al petto. 81
E come a messagger che porta ulivo Di maraviglia, credo, mi dipinsi,
tragge la gente per udir novelle, per che l'ombra sorrise e si ritrasse,

va € di calcar nessun si mostra. schivo, .e io, seguendo lei, oltre mi pinsi. 84