Etrs Eetp iaa

E
ï
L
3
d
d

c
E
È
E
t

ER S aniaS Ta SaS SE SES
P ILIaR IErar a Pans
EE Er CtA E)

GrUiEiE

   

 

 

16 LA DIVINA COMÈDIA

 

hauria usat ora per ombra, com s'usa a la Romanya i a l'Emília, i
el sentit seria: 4 L'ombra matutina de la darrera part de la nit fugia
davant de l'alba, que l'encalçava 7.

Un cop arribats al lloc prescrit pel vell venerable, troben les
herbes molles de rosada, perquè són en el lloc en el qual cla rosada
es baralla amb el solm, però, per ésser en la part on adorezza, i
aquest és un verb inventat pel Dant, i vol dir el lloc on respira el
vent suau anomenat orezza (oreig), la rosada s'evapora poc. Amb
la mullena de les herbes, Virgili renta la cara del Dant, eel rostre
descobert x, significa el rostre tornat als seus naturals colors, perquè
ha visió de l'Infern l'havia empaHidit i aombrat.

Arribaren al sorral, lloc del qual cap navegant un cop vingut,
no havia pogut desfer el camí, o sigui tornar enrera. Equival a dir
que mai ningú, vingut del món al Purgatori, no havia pogut tornar
al món.

En aquest punt, Virgili arrabassa els joncs per a fer el cinyell i
el Dant observa el segúent miracle: la planta reneix en el moment
d'ésser: arrencada. Aquest simbòlic miracle representa la qualitat
dels béns celestials, que són inexhauribles. La virtut de la humilitat,
en comunicar-se, no perd resj no és com els béns materials, que
s'acaben un dia o altre.

paés nE Eió
Da EEa ,1;v_,1 ?’z_m% É.;.ylff} t