PURGATORI. CANT PRIMER IS

 

Ara bé, en la resposta de Cató, dóna a entendre que Màrcia, si
en vida va fer d'ell el que va voler, un cop es troba Cató. fora dels
Llimbs, ja'no el pot commoure, així és que tot el parlament de Vir-
gili és inútil en aquest sentit. El Dant confirma la doctrina que la
pena dels damnats és indiferent als justos, que no tenen res a veure
amb ells. dlnter nos et vos chaos magnum firmatum estv. (Le. XVI, 26),
diu Abraham al damnat epuló. Encara que Cató és benaurat sui
generis, perquè si Jesucrist el va treure dels Llimbs amb els Sants
Pares que esperaven l'adveniment, el deixà a les portes del Purgatori.

Quan Virgili ha dit a Cató que una edona celestialx (Beatriu)
era l'interessada en el viatge del Dant, ha llançat el gran argument
per a convèncer-lo. A Cató li interessa més l'ordre d'una dona
benaurada que no s'anomena i que se suposa que ni la coneix, que
Pamor de Màrcia, perquè Màrcia està separada d'ell per l'Aqueront.

Un cop concedit el permís per a anar endavant, Cató prescriu
que el Dant sigui purificat: que se'l cenyeixi amb un jonc i se li
renti la cara de les ombres que hi ha deixat el seu pas per l'Ihfern.
Aquest jonc llis i polit representa la humilitat, al contrari de les
branques nuoses i torçades de la selva dolorosa.

Les aHusions que fa a les plantes que no es vinclen al cop de
l'onada o que creixen en branques ufanoses, es refereixen a les
plantes símbols de la supèrbia, que no es troben a la porta del Pur-
gatori, on tot ha d'ésser renunciament i humilitat.

Els poetes deixen Cató, senten vénir l'alba i endevinen des de
lluny el tremolor del mar. Això és dit pels versos 115, 116 i 117,
aquest darrer és dels més bells i més vius que es poden llegir en tot
el poema: "'conobbi il tremolar della marina". Jo he traduit la
tercina gairebé literalment, però, sobre el sentit exacte del que
volen dir aquests tres versos famosos, no tots els comentaristes
estan d'acord.

Diu el Dant : Y L'alba vencia l'hora matutina". Segons el Buti,
l'ora matutina que és vençuda per la blancor de l'alba, és la darrera
hora de la nit, que canònicament es diu matutina. Segons altres
comentaristes, ora matutina no vol dir chora, sinó caurao, en el
sentit d'oreig. I aleshores el significat seria: d L'alba empaitava
aquell ventet que acostuma a aixecar-se. abans de la sortida del sol,
i que feia tremolar la superfície marinax. Segons Strocchi, el Dant

iuddatcgi: irra

——é
A

Fuso

Diaiel a La

A a E P EET

;
x
È
,
t
ç
É
"
E
É

ME Ar

Pa n: