S RAIT Lrrrdr dS itra

 

LA DIVINA COMÈDIA

 

  

Aquest subjecte honestíssim dels cabells blancs, com haurà en-
devinat el lector, és Cató d'Útica, una de les ñgures més grans i
més pures de la repubhca romana.
Cató d'Útica, nat el 95 i mort el 46, a. J. C., si com a pagà
hauria el Dant tingut de situar-lo als Llimbs amb els nobles patricis
de Roma, com a suicida l'hauria d'haver condemnat en el cercle
setè de l'Infern. Però el Dant, com molts Pares de l'Església, tenia
L una veneració per aquell inflexible defensor de les llibertats republi-
canes. El Dant no el vol condemnar de cap manera, i li concedeix
È l'ofici de guardià del Purgatori. Cató no purga amb les altres àni-
mes: està en una situació especialíssima que es resoldrà a favor d'ell
el egran diax del Judici final, quan desapareixerà el Purgatori i Cató
podrà gaudir de la Glòria.
E El retrat que fa de Cató, encara que diu que es tracta d'un vell
venerable, en realitat és el d'un home que té el pèl barrejat de blanc
- d negre, Cató va morir als 48 O 49 anys, el Dant segueix Lucà, en
aquest retrat, perquè l'autor de la 4Farsàliao diu que quan esclatà
la guerra civil, Cató no s'afaità més la barba ni es tallà els cabells:
elntonsos rigidam in frontem descendere canos — passus erat moes-
tamque genis succrescere barbama (PHARS. I, 375 i seg.). La llum
de les quatre estrelles en la cara de Cató, significa fins a quin punt
les quatre virtuts arrelaven en ell, i la idea que el sol s'hi reflecteix,
significa que Cató semblava iHuminat pel veritable Déu.

És curiosa la comparació que fa Virgili de la llibertat que cerca
el Dant i la llibertat per la qual Cató es donà la mort. La llibertat
del Dant és una llibertat de l'ànima davant dels seus enemics, el
Món, el Dimoni i la Carn, i la llibertat de Cató és una llibertat
política davant la dictadura de Cèsar. El Parodi diu que això no és
cap confusió de conceptes, sinó que el Dant vol dir eque el màxim
equilibri espiritual humà ha de coincidir amb el més perfecte i, per
tant, més lliure règim polític del món2.

Quan Virgili diu que Màrcia voldria ajuntar-se encara amb Cató,
fa referència el Dant a allò que ell ha dit en el cConvivio, i que ha
après de Lucà. Màrcia es casà amb Cató, del qual tingué fills, després,
sembla que de comú acord amb el marit, se'n separà, es casà ales-
hores amb el cèlebre orador Hortensi, del qual també tingué fills, i un
cop mort Hortensi, tornà a casar-se amb Cató (PHARS. II, 341 i segs.).

 

 

 

 

.
L
S
;
ò
%i:

i