PURGATORI. CANT PRIMER 13

 

El Dant es gira a la dreta i s'adona de l'altre pol (l'antàrtic) i
veu quatre estrelles cnomés vistes per la primera gent., pels nostres
primers pares Adam i Eva, en el Paradís terrenal. Aquestes quatre
estrelles simbolitzen, segons els comentaristes del Dant, les quatre
virtuts. cardinals, de les quals el món dels homes (per al Dant
aquest món s'estenia sota l'hemisferi boreal), després del pecat,

 només en té un reflex o reminiscència, però no les posseeix en tota
la seva plenitud i lluminositat, per això el Dant diu en els versos 26
i 27 d'aquest cant: cai, vídues terres que en el nord esteu ("ob set-
tentrional vedodo sito"), que no podeu mirar tals estrellesto

Després el Dant mira vers el pol àrtic i no veu el Carro, l'Ossa
Major, perquè està sota el seu horitzó, i es troba amb la presència
d'un venerable ancià, la figura del qual descriu com a model de
virtut i d'honestedat, perquè les quatre estrelles de les virtuts cardi-
nals es reflectien a la seva cara.

El vell s'estranya de la presència del Dant i Virgili, i els suposa
uns condemnats que s'han evadit de l'Infern. I trobant el fet incom-
prensible, es pregunta si han estat canviades les lleis de l'abisme o
si el Cel ha decretat una ordre nova que permet als condemnats
d'arribar fins a les pedres on es troba el vell.

Virgili, que el coneix de seguida, explica el que altres vegades
ha dit a propòsit del seu viatge i la voluntat de Beatriu, i la seva
condició de guia. Aquí, diu que el Dant no és mort, però que
estava molt a prop de la mort eterna per culpa de la seva follia.
El poeta s'acusa, doncs, com s'ha acusat en començarel poema,
amb la selva oscura i amb la diritta via smarrita.

Virgili continua donant explicacions al vell i fent-li desmesurats
elogis, que cauen en la franca adulació. Li parla d'Útica, on el vell
no va tenir por de la mort i deixà dla vesta, la desferra corporal
cque en el gran jorno, el dia del Judici final, eserà tan clarax. Des-
prés li cita l'amor de la seva esposa Màrcia, la qual està amb ell en
els Llimbs. Recordem els versos 127 i 128 del cant IV de l'INFERN :
"Vidi quel Bruto cbe cacciò Tarquino — Lucregia, Julia, Margia e
Corniglia". Afitma que Màrcia encara li segueix tan fidel, i per
l'amor d'aquesta dona, implora que els deixi visitar els seus eset
regnes), O sigui, els set cercles del Purgatori, dels quals aquest
venerable ancià és el porter i guardià.

PRA

4
:::
;;_
,
t
t
É
È
i
É

ara a r — ——a — — —