IA LET EE iintetrs

LA DIVINA COMÈDIA

 

    

Aquest primer cant del PURGATORI, em penso que al lector li do-
narà una sensació de deslliurament, d'aire i de llum.

Cap poeta de cap època, només que amb el fruit de la seva ima-
ginació i fidel a una teologia ortodoxa, no ha arribat mai a donar la
sensació de l'autènticament sublim i l'autènticament sobrenatural,
que són la pedra de toc de la gran poesia, com la dóna el Dant en
aquests oasis cristaHins, siderals i lluminosos del seu poema, enmig
de la preocupació moral, de l'anècdota política i de tots els prejudi-
cis de la seva època. I cap poeta no ha sabut, com ell, fondre d'una
meravellosa. manera l'element de misteri i de claror pura amb els
elements de carn í de sang.

En començar el PURGATORI, el Dant es val d'una imatge marinera.
La navicella de l'ingegno, que 'he traduit, per a donar-li una certa
forma viva i recercada a un temps, amb una punta de goticisme, el
dllagut de l'intelecte meuo, és la navi mentis de Sant Gregori: d Ecce
etenim nunc magni maris fluctibus quatior, atque in navi mentis tem-
pestatis validae procellis illidorn (DiAL. PROEM.). El Dant, en el eCon-
viviov, ha fet ús d'imatges semblants: dEl temps clama i demana a
la meva nau que surti del port, perquè hissat l'artimó de la raó
a l'hora del meu desig...o (CoNv. II, 1, 1). De seguida, a la manera
dels antics, demana ajut a les Muses. Vol que cla morta poesia 2
tregui ufana. I la morta poesia és la que ha parlat del regne de la
mort eterna. Ara ha de parlar del regne del perdó i del compliment
de la pena que duu al regne de la glòria. La poesia ha d'ésser,
doncs, primer de pietat i després de triomí. En demanar ajut a les

I

R SirEl

ú

BEE CI JA MJA ICE CIA RS CI TASE E E)

E

 

i

É Muses, invoca Calíope, la musa de la poesia heroica, i li demana
Íé la música, aquella que aterrà dla colla de Garsesx fins a fer-los per-
g dre l'esperança del perdó.

È Aquestes Garses, són les nou filles de Píerus, rei de Tessàlia,
L anomenades les nou Pièrides, les quals desafiaren les nou Muses a
í cantar. Les Muses confiaren llur representació a CaHíope, que era.la
; més important: amb la cançó de Calíope, les nou Pièrides foren ven-

çudes i convertides en garses (Ov. : MET. V, 337 i segs., 662 i segs.).
Els poetes es troben amb la blavenca llum de l'albada i veuen el
 planeta que en l'amor conforta, que és Venus, velant els Peixos, o
sigui, la consteHació Piscis, que en tal hora del dia està tocant
a Venus.

et:
i

c msiriii
it rEt

i Da dà ti aes cia C EOd
S RSA a lpa do DeScaaneas daa a SesEaEeés
RRa N Ma RI TNA