LA DIVINA COMÈDIA Dient això, se'n va, i a mi em relleva de restar agenollat, i sens parlar al mestre vaig girar la vista meva. I ell em digué: 4 Segueix-me el caminar, girem enrera, car aquí declina la plana vers el terme més jussà.x L'alba vencia l'hora matutina, que fugia davant, tant, que de lluny ' coneguí el tremolar de la marina. Pel pla solet anàvem amb el puny agitat del qui cerca una sendera i, ans no la té, pensa que en va s'esmuy. Quan al lloc fórem on el rou espera lluitar amb el sol, i per restar al bell mig de l'oreig, la humitat ben poc s'altera, el meu mestre, aturant el seu trepig, va palpar l'herba molla i agradosa, i jo, que endevinava el seu desig, li presento:la galta llagrimosa : aparegué al meu rostre descobert la color que l'Infern havia fosa. Junts arribàrem al sorral desert que mai un navegant trobat no havia i %;" 182 que per desfer el camí fou prou expert. E Cosi sparij e io su mi levai Quando uoi fummo là 've la rugiada g sanza parlare, e tutto mi ritrassi pugna col sole, e, per essère in parte %_ 114 Al duca mio, e li occhi a lui drizzai. dove adorezza, poco si dirada, 123 % El cominciò: eSeguisci li miei passi: ambo le mani in su l'erbetta sparte È volgiànci in dietro, chè di qua dichina soavemente "l mio maestro pose: 114 Questa pianura a' suoi termini bassix. ond' io, che fui accorto di sua arte, 186 L'alba vinceva l'ora mattutina I porsi ver lui le guance lacrimose: che fuggia innanzi, si che di lontano ivi mi fece tutto discoverto 417 Conobbi il tremolar della marina. quel color che l' inferno mi nascose. xò d Noi andavam per lo solingo piano Venimmo poi in sul lito diserto, b com'om che torna alla perduta strada, che mai non vide navicar sue acque E 136 Che "nfino ad essa li pare ire invano. omo che di tornar sia poscia esperto. 388 ui ctt : 53 . dastaDe BER ESESESeS Ia Cad eS S S il n PialeiaTs RI HI DT T, CER $ unni DRUA Ó iE IU IE I La aTa irie A S