PURGATORI. CANT PRIMER 7

 

D'aquelles quatre estrelles la llum pia
li dava al rostre una claror de mel,
89 i semblava que el sol s'hi reflectia.

cé Qui sou, que, contra el riu, venint del gel,
haveu abandonat la presó eterna22
12 digué, agitant el venerable pèl.

cé Qui us ha guiat, o què us va ser llanterna,
enfora eixint de la profunda nit
45 que sempre negra fa la vall que inferna2

$ Com les lleis de l'abisme heu transgredit 2
c O potser el Cel els vells decrets enterra,
48 si, damnats, heu ma roca aconseguit2

I el guia amb una mà del braç m'aferra,
i amb paraules i amb signes, em tingué
51 amb els ulls baixos i el genoll en terra.

I després li respon: 4 De mi no ve
fer tal camí, dona del Cel baixada,
54 d'ell mestre i companyia m'ha fet ser.

Però si vols encar més explicada
nostra condició de veritat,
57 ja que a tu no et pot ser cosa negada,

aquest que veus ni és mort ni condemnat ,
mes, en fou tan a prop per sa-follia,
60 — que poc temps li restava de combat.

Li raggi delle quattro luci sante
fregiavan si la sua faccia di lume,
29 CH' i''l vedea come 'I sol fosse davante.

e Chi siete voi che contro al cieco fiume
fuggita avete la pregione etterna2s
4e diss'el, movendo quelle oneste piume,

eChi v' ha guidati, o che vi fu lucerna,
uscendo fyor della profunda notte
4s Che sempre nera fa la valle inferna2

Son le leggi d'abisso cosi rotte2
o è mutato in ciel novo consiglio,
4e Che, dannati, venite alle mie grottes

Lo duca mio allor mi diè di piglio
e con parole e con mani e con cenni
reverenti mi fè le gambe € "Veiglio. 51

Poscia rispuose lui: eDa me non venni:
donna scese dal ciel, per li cui prieghi
della mia compagnia costui sovvenni. 64

Ma da ch' è tuo vòler che piú si spieghi
di nostra condizion com'ell'è vera,
esser non puote il mio che a te si nieghi. y,

Questi non vide mai l ultima sera,
ma per la sua follia le fu si presso,
che molto poco tempo a volger erz. 40

té d'E ó mamas j

— a

Dad aas

aa — —ar T —NA

-

É
È
l
'
h

PR p P 'P(3 CO C

RRA AT AT PRr

.J