INFERN. CANT XXXIV 417

 

celestes. Ho dóna a entendre clarament el vers 114 d'aquest cant,
quan diu que sota el punt central de l'hemisferi que cobreix la terra
seca (naturalment que es refereix a la volta celeste) morí dl'Home
que nasqué i va viure sense pecat. Aquest punt és Jerusalem, on
morí el Redemptor dels homes, perquè en el segle Xui, seguint
encara el profeta Ezequiel, es creia que Jerusalem era el centre del
món conegut.

En l'època del Dant, no es tenia una idea clara de l'esfericitat de
la terra, i ja veiem que aquesta explicació de Virgili és d'una gran
bellesa poètica, però d'un absurd meravellós. De totes maneres, fa
un gran efecte la manera plàstica i viva com el Dant interpreta la
llei de la gravetat, fent servir de camp d'experiència el cos pelut,
glaçat i enorme de Lucifer.

Fixem-nos ara en el camí de sortida que fan els poetes. Quatre
tercinés ens l'expliquen: cAllà hi ha un lloc de Belzebú remot,
tant com és l'extensió de la tomba, que és conegut no per la
vista, sinó pel so d'un riuet que hi baixa per la boca d'una roca,
que ell ha rosegat, amb el curs que serpenteja i és poc pendent-.
Aquesta és la versió literal dels versos 127 al 132, que jo he
donat gairebé exacta en els meus hendecasiHabs, traduint tomba
per ecaverna).

Per donar virtut a d cavernax en el lloc de ctombao, citaré
aquest text dels comentaris de Vandelli: d Havent-se a /omba donat
el sentit de cavitat de l'Infern, s'ha hagut d'entendre, forçant la lletra
del text, que amb lloc remot de Belgebú s'aludeix tot el camí fosc i
pedregós que segueixen els poetes, però nosaltres ens atenim a la
interpretació simple i nítida, però probabilissima, donada pel Barbi
(Bur. S. D. I., 2.8 SÈRIE, xVII, 12). Per lomba s'ha d'entendre,
aquell soterrani, aquella caverna, aquella foradada natural, que
tenia un terra de mal anar i una llum escassíssima, per la qual el
Dant es posa a caminar després que s'ha desprès dels pèls de Lucifer
(versos 94 a 99). A l'extremitat de la tal caverna, i per això en un
punt remot de Belzebú, tant com aquesta caverna s'allarga, hi ha
un lloc al qual Dant i Virgili arriben, no guiats per la vista, sinó
per l'orella, això és, pel so d'un rierol que en aquell punt davalla
per la boca d'una pedra que ell ha rosegat, i aquesta boca feta en la
pedra serà el camí, o la porta per on tornaran al món'. Que tomba