416 LA DIVINA COMÈDIA

 

La topografia d'aquest lloc infernal no és explicada amb una
excessiva claredat pel poeta: només diu que Virgili sortí per l'ober-
tura d'una roca, que l'invità a seure i que aleshores va veure Lucifer
cap per ayall.

En reprendre la caminada, el Dant demana a Virgili l'explicació
de tota aquella maniobra, i l'explicació del fenomen físic del canvi de
llum: fa un moment que eren al vespre i ara es troben al matí.
Virgili ho aclareix tot: el lloc on s'ajuntaven cuixes i anques, cor-
respon al centre de la terra, o sigui el centre de gravetat que atrau
tots els cossos. Aleshores, si hagués continuat baixant, hauria
caigut de cap en aquell lloc mateix, perquè passat el límit de gravetat
que atrau els cossos de l'hemisferi boreal, i entrant en una zona
afectada per la gravetat que atrau els cossos de l'hemisferi austral, és
evident que el que abans era esforç de baixar ara és esforç de pujar.

Virgili diu que Lucifer caigué des del cel de l'hemisferi austral,
que féu un forat a la terra i es quedà clavat al centre, com l'han
trobat els poetes. Diu també que la terra que ocupava aquest
hemisferi austral, en veure Lucifer, espantada es féu un vel del mar,
i es recollí cap a l'hemisferi boreal, i sembla — Virgili no ho afirma,
diu cpotsero — que una muntanya que es trobava en el lloc on són
els poetes, de por de Lucifer també, deixà un gran espai buit (que
és allí on passa el diàleg) i se n'anà cap a la mar, formant el Purga-
tori. Virgili diu quella cb'appar di qua, referint-se a aquesta mun-
tanya. Això, que no veig que hagi cridat l'atenció de cap comen-
tarista, em sembla una mica absurd. Perquè els poetes, que es
troben dins d'una mena de cova obscura i després passaran també
per un camí obscur, que podran seguir gràcies al sorollet de l'aigua
d'un rierol que els indica la sortida, si encara no han vist les estrelles,
ni dles coses belles que porta el celv, trobo que és difícil que puguin
veure una muntanya enllà del mar.

Podria ésser que el poeta, suposant sempre Virgili omniscient i
assabentat de tot, li atribuís aquestes paraules, no en el sentit que la
muntanya fos vista aleshores realment per tots dos, sinú volent signi-
ficar solament que l'autor de l'cEneidao n'assenyalés l'existència.

Respecte als hemisferis dantescos, alguns creuen que es refereix
als hemisferis terrestres i altres als celestes. Els més autoritzats i
moderns comentaristes, creuen que fa referència als hemisferis