INFERN. CANT XXXIV 4IS

 

patricis romans no és pas més greu que altres crims polítics enno-
blits i glorificats després per la història.

Però Dant és un gran catòlic i al mateix temps un gran imperia-
lista. Com a bon gibellí teòric, per a ell la idea de l'imperi de Cèsar
és l'única solució per a la seva època i per al seu país. Les dues
supremes autoritats de les quals depèn tot el bé, per al poeta, són
l'Església i l'Imperi, natural és que els qui trairen el fundador de
l'Església i el fundador de l'Imperi siguin considerats per ell com
els màxims pecadors de tots els temps.

A Judas, el situa, doncs, entre les dents de la cara vermella, que
és la de davant, Lucifer el mastega, té el cap ficat dins i les cames
enfora, i més que els queixals, el torturen les ungles del diable que
li esgarrapen tota l'esquena. Recordem que aquesta pena de treure
els peus enfora del turment, és la mateixa que el Dant ha vist aplicar
als simoníacs. Judas també és castigat així, entre les dents del
diable, perquè és el més gran simoniac. No sols ha mercadejat
amb les coses santes, sinó amb la pròpia persona de la Divinitat
encarnada. Brutus es retorça de dolor entre els queixals de la cara
negra, però no es queixa per la gran fortitud d'ànim. Cassi, que
apareix gras, penja de les dents de la cara groga.

Després que Virgili ha explicat qui són els tres miserables, diu
al poeta: cHa arribat l'hora de partir, perquè ja ho hem vist tot.o
Es tracta de sortir de l'Infern, i ara el poeta ens guarda una sorpresa
extraordinària. El lloc on es troben és l'última zona del Cocit, es
diu la Judeca, en memòria de Judas, que hi és el més castigat de
tots, el centre d'aquesta zona està completament ocupat pel cos
de Lucifer, immergit dins el glaç fins a la cintura.

: Com sortiran els dos poetes d'aquest lloc i tornaran a veure les
estrelles2 Virgili sap el secret, que no deixarà d'ésser meravellós i
arriscadíssim. En el moment que creu oportú, mana al Dant que
es pengi del seu coll i que es mantingui fort, i Virgili s'agafa a les
pròpies costelles de Lucifer, al qual se suposa immòbil, i per etal
escalav comença a davallar penjant-se als pèls diabòlics i a les cros-
tes del gel que s'hi formen, quan arriba al lloc on s'uneixen l'anca
i la cuixa, Virgili es capgira, i en lloc de baixar comença a pujar per
les cames, arrapant-se als pèls, i el Dant en veure'l pujar es pensa
que tornen al lloc de partida.