414 LA DIVINA COMÈDIA

 

meva versió he cregut imprescindible mantenir el " Vexilla regis pro-
deunt inferni". Això m'ha forçat el consonant del vers tercer en
erni, no gaire fàcil en català. La traducció literal diu: dVexilla
regis... vers nosaltresx, O sigui: Els estendards del rei de l'Infern
avancen vers nosaltres, però abans tu mira si els discerneixes:. Jo
confesso que no amb felicitat he traduit cmes, primer tu mira que
el teu ull governin. És a dir, cque el teu ull dominir, en el sentit
de cmira si pots dominar amb el teu esguardo o emira si pots dis-
cerniro. Confesso que no estic satisfet d'aquesta traducció que és
una mica recargolada. Però la força del consonant m'hi ha obligat,
com tantes vegades, em lliga i no tinc més remei que subjectar-m'hi.

Després de les paraules de Virgili que anuncien el tema de tot
aquest cant, el Dant prepara l'efecte monstruós. Descriu el seu
estat d'ànim, que era com el d'un mort que per altra banda se sent
viure. Una situació de pànic i d'emació tan forta, que deixa en
suspens els sentits, però no apaga del tot la consciència. Í, a aquest
estat, hi pervingué quan Virgili li diu: cAquest és Dite, i aquest és
el lloc en el qual convyé que t'armis de fortitud. x

Dite (Dis, Ditis) ja hem vist en altre lloc que és el nom que
Virgili i els antics donaven a Plutó, déu i senyor de l'Infern. En
el poema del Dant, Dite equival a Lucifer, i de les dues maneres és
anomenat pel poeta cl'emperador del regne dolorósv.

Un cop passat el gran estupor, el Dant intenta descriure el diable.
La grandària és enorme , no la precisa, però diu que abans ell es pot
comparar a un gegant, que un gegant a Lucifer. Li veu tres cares
en el cap i sis ales de ratapinyada. De les cares, una és roja, i les
altres són groga i negra respectivament. Algun comentarista creu
que fa aHusió a les races humanes. El més probable és que el Dant
obeeixi a la pura fantasia, perquè la raça blanca no és precisament
vermella. Lucifer plora per sis ulls i treu de les seves boques una
bava sanguinolent que li goteja barba avall.

Per al poeta cristià, en les dents d'aquestes tres boques hi ha el
suprem càstig, i per a ell tria els tres traidors més grans de la histò-
ria: Judas, Brutus i Cassi. Per un home de la nostra època, ni
Brutus ni Cassi seran considerats com els  éssers més responsables.
Per molt gran que sigui la figura de Cèsar, els seus assassins poden
fins ésser considerats com uns tiranicides, i el crim polític dels dos