D CraaA ERIÓ

 

INFERN. CANT XXXIV 413
——a aca o a a

 

El mestre i jo, seguint aquella via,
vàrem tornar a la claredat del món:
185 i sense que el repòs ens fos metgia,

ell primer, pujant sempre, i jo segon,
del cel vàrem copsar les coses belles
quan arribàrem al forat, per on

139 sortírem a reveure les estrelles.
Lo duca e io per quel cammino ascoso salimmoó su, el primo e io secondo,
intrammo a ritornar nel chiaro mondo: tanto ch' i' vidi delle cose belle
135 € SanZa Cura aver d'alcun riposo che porta 'I ciel, per un pertugio tondo,

€ quindi uscimmo a riveder le stelle, ,sg

COMENTARI AL CANT XXXIV

JA hem arribat al capdavall del capdavall. La fosca i la boira no
deixen veure gran cosa i el poeta creu albirar com una mena
de molí de vent que gira. Aquest molí de vent són les ales de Lu-
cifer. Virgili ja ho anuncia i, per cert, d'una manera curiosíssima.
Comença el cant amb les paraules del Mantuà, però, aquí, l'autor
de l'e Eneidav, per denunciar les ales del diable, empra un vers que
l'Església catòlica canta el Divendres Sant per anunciar la Creu.
El vers diu: eVexilla regis prodeunty i és de l'himne de Fortunat
Venanci, bisbe de Poitiers en el segle vi.. Virgili afegeix la paraula
Inferni. En boca d'ell no són els estendards del Rei (del Crist),
sinó del rei de l'Infern.

Molts comentaristes han atacat el Dant, acusant-lo d'irreverent
i de faceciós, en triar aquest fragment de l'himnari eclesiàstic i apli-
car-lo a Lucifer. Però probablement la intenció del Dant era unir
la solemnitat del moment a l'orgull del diable, que es cregué igual
a Déu. Emprant uns mots que es dediquen a la Divinitat, però
afegint-hi la paraula Inferni, sembla que el poeta vulgui adreçar un
violentíssim sarcasme al mateix diable: d'Tu et creies Déu, doncs,
jo et saludo com al Rei dels reis, però et dic rei de l'Infern.v En la