412 LA DIVINA COMÈDIA Allà et trobaves mentre jo he baixat, però, quan em girava, ja fugia 111 de tu, el punt que atrau tot cos pesat. l ara un altre hemisferi t'acollia, que és oposat a aquell que el món eixut 1m cobreix, i sota el cim del qual moria l'Home que sens pecat fou concebut. Tu tens els peus en la petita esfera u17 que fa el revers de la Judeca. Acut el vespre aquí, si allà el matí s'espera: i el qui m'ha fet escala amb el seu pèl 120 hi és ensorrat com en la nit primera. D'aquesta part Ífou estimbat del cel, i la terra, que això tot ocupava, 193 de por, va fer-se de la mar un vel, i vers nostre hemisferi reculava i potser, fugint d'ell, deixà aquí un sot 196 aquella que és enllà de la mar blava. o Allà hi ha un iloc de Belzebú remot tant com té la caverna de llargada, 199 — QUE, Si no es veu, endevinar-se pot pel so d'un rierol que hi fa baixada per la boca d'un roc que l'aigua obria 132 en cursa poc pendent i esbiaixada. Di là fosti cotanto quant' io scesi, quand' io mi volsi, tu passasti 'l punto ua 2l qual si traggon d'ogni parte i pesi. E se' or sotto l'emisperio giunto ch'è opposito a quel che la gran secca ia coverchia, e sotto 'l cui colmo consuuto fu l'uom che nacque e visse sanza pecca: tu hai i piedi in su picciola spera n7 Che l'altra faccia fa della Giudecca. Qui è da man, quando di là è sera: € questi, che ne fè scala col pelo, 10 fittó è ancora si come prim'era. Da questa parte cadde giú dal cielo, e la terra, che pria di qua si sporse, per paura di lui fè del mar velo, ves e venne all'emisperio nostro, e forse per fuggir lui lasciò qui luogo voto quella ch'appar di qua, e su ricorse.- 186 Luogo è la giu da Belzebú remoto tanto quanto la tomba si distende, che non per vista, ma per suono è noto qes d' un ruscelletto che quivi discende per la buca d' un sasso, ch'elli ha roso, del corso ch'elli avvolge, e poce pende. 42