INFERN. CANT XXXIV 411

 

Per sortir va trobar una fenedura
i en el relleix que feia em deixà seure,
87 i després s'acostà amb passa segura.

Jo aixeco els ulls i vaig pensar-me veure
Lucifer com l'havia jo deixat,
90 i en veure'l cap per 'vall no m'ho sé creure.

I si jo esdevenia capficat,
ja ho sabrà l'ignorant, que no endevina
93 quin és el punt que havia jo passat.

I em digué el mestre: cAixeca't i camina:
la ruta és llarga i pèssima, i s'escau
96 que el sol la mitja tèrcia ja domina..

No era pas com la sala d'un palau
On ens trobàvem, sinó fosca i noses
99 tot el que ens oferia aquell catau.

cAns que les portes de l'abis descloseso
jo dic al mestre esiguin per a mi,
102 aclareix-me una mica aquestes coses.

ç On és el glaç2 l aquest çcom és aquí
tot capgiratè cl per què tan de pressa
168 del capvespre tornàvem al matí2v

I ell em respon: c' lu t'imagines ésser
encara enllà del centre, on m'he arrapat

x 1 £
108 al pèl del Cuc dolent que el món travessa.
Poi usci fuor per lo foro d' un sasso, Non era camminata di palagio
e puose me in su l'orlo a sedere: là 'v'eravam, ma natural burella
e7 appresso porse a me l' accorto passo ch'avea mal suolo e di lume disagio. 99
lo levai li occhi, e credetti vedere ePrima ch' io dell'abisso mi divella,
Lucifero com' io l'avea lasciato: maestro mio,a diss' io quandó fui dritto,
uo € Vvidili le gambe in su tenere, ta trarmi d'erro un poco mi favella: 404
e s' io divenni allora travagliato, ov'è la ghiaccia2 e questi com'è fitto
la gente grossa il pensi, che non vede si sottosopra2 e come, in si poc'ora,
s3 qual è quel punto ch' io avea passato. da sera a mane ha fatto il sol tragitto27. — 49,
cLèvati suv disse 'l maestro. cin piede: Ed elli a me: c Tu imagini ancora
la via è lunga e'l cammino è malvagio, d'esser di là dal centro, ov' io mi presi

se:€ già il sole a mezza terza riede.o al pel del vermo reo che 'l mondo fora. —sog