INFERN. CANT XXXIV 409

 

Oh, com em va semblar gran meravella
quan tres carès al cap compto que tél
Una davant, i d'un rogent tota ella,

39
les altres dues veia al punt mitger
de cada espatlla, i on la cresta arranca
42 lligaven amb la que he pintat primer.
I la dreta em semblà entre groga i blanca:
i era l'esquerra d'aquell to de pell
45 dels qui a la vall del Nil la vida tanca.
Com convenia a tan enorme ocell,
de sis ales jo el veia acompanyat
48 més amples que cap vela de vaixell.
Sense plomes, com les del rat-penat
eren de forma, i les esbatanava,
5 i tres vents feia moure d'un plegat,
amb els quals el Cocit tot es gelava.
Treia el plor de sis ulls, i en tres pendents
64 de mentó, sanguejant queia la bava.
En cada boca, i estrenyent les dents,
un pecador trinxava, i la tortura
57 donava, així, d'un cop, a tres sofrents.
Al de davant li eren cosa dura,
més que els queixals, les ungles, que a l'esquena
60 li feien una crosta de malura.
Oh quanto parve a me gran maraviglia Non avean penne, ma di vispistrello
quand' io vidi tre facce alla sua testal era lor modo, e quelle svolazzava,
3e L'una dinanzi, e quella era vermiglia: si che tre venti si movean da ello: 5t

l'altreran due, che s'aggiugnieno a questa: — quindi Cocito tutto s'aggelava.

sovresso'l mezzo di ciascuna spalla, Con sei occhi piangea, e per tre menti
43 € SÈ giugnieno al luogo della cresta: gocciava 'l pianto e sanguinosa bava. 54
e la destra parea tra bianca e gialla: Da ogni bocca dirompea co' denti
la sinistra a vedere era tal, quali un peccatore, a guisa di maciulla,
4s Vegnon di là onde 'l Nilo s'avvalla. si che tre ne facea cosi dolenti. 6
Sotto ciascuna uscivan due grand'ali, A quel dinanzi il mordere era nulla
quanto si convenia a tanto uccello: verso'l graffiar, che tal volta la schiena
44 vele di mar non vid' io mai cotali, rimanea della pelle tutta brulla. Ea

l-a7