INFERN. CANT XXXIII 405

 

tercera zona del Cocit, la qual el Dant anomena Tolomea, i on són
castigats els traidors als seus hostes. El nom de Tolomea es pot
referir a Ptolomeu, rei d'Egipte, el qual va matar Pompeu, o bé
commemora aquell altre Ptolomeu semita, que en gran convit va
matar el sogre i dos cunyats (Í MAc. XVI, 11-16).

Aquí els condemnats tenen les llàgrimes glaçades als ulls i el cap
girat. El Dant s'entreté a descriure detalladament aquesta condició
del gel de les parpelles que els fa una mena de visera, cosint les
pestanyes i privant la sortida de les llàgrimes, les quals inflen Pull
i fan un mal terrible. Un dels desgraciats demana al poeta que amb
els dits li tregui aquest glaç, perquè pugui desfogar-se plorant. El
Dant, amb un jurament solemne, li promet que ho farà, si el con-
demnat diu qui és. Aleshores ell manifesta ésser fra Alberigo,
eel de la fruita del mal hort, que aquí reprenc dàtil per figa).

Ajberigo, fill d'Ugolino de' Manfredi, era frare godente i un dels
caps de la banda gielfa a Faenza. D'ell parlen copiosament el Val-
gimigli i el Villani, i n'expliquen aquest fet: Barallant-se per ques-
tions d'interessos amb el seu germà Manfredo va rebre 'una gran
bufetada que li proporcionà el seu nebot Alberghetto, de la qual
Alberigo decidí venjar-se. Fent veure que havia fet les paus amb
Alberghetto i el seu pare Manfredo, els invità a un gran dinar, el
dia 2 de maig del 1283, en el castell de Francesco Manfredi, a Ce-
sato. I a l'hora de les postres Alberigo cridà: eVinga la fruita lo,
i aleshores Ugolino, fill seu, i l'anomenat Francesco, amb uns
sicaris que sortiren d'un amagatall, cosiren a punyalades Maníredo
i Alberghetto. La afruita de fra Alberigoo es féu proverbial per
a designar una mala passada.

Alberigo, quan diu que reprèn adàtil per figan, fa aHusió al seu
crim, però donant a entendre que el seu càstig és encara més
gran que el seu pecat, perquè els dàtils eren fruita més apreciada
que les figues. '

Ara bé, el Dant suposa que féu el seu meravellós viatge a
l'Infern en la primavera del 1300, com ja hem consignat en altres
comentaris, i en aquesta època fra Alberigo encara vivia. És per
això que el poeta es meravella de trobar-lo al Cocit. Alberigo li dóna
una extraordinària explicació del fet: en la Tolomea, o sigui la zona
destinada als traidors dels seus hostes, pot contemplar les ànimes