404 LA DIVINA COMÈDIA la torre dels Gualandi, ben bé, no ho sap ningú, perquè també corregué la notícia que tots cinc menjaren carn l'un de l'altre. Ima- ginem-nos en ple segle xm un fet així i suposarem els comentaris i el dir de la gent i després les fantasies dels cronistes. No hi ha res que provi l'antropofagia d'Ugolino, i respecte al vers del Dant, no hi ha res tampoc que indueixi a interpretar-lo en el sentit dels imaginatius. El més natural és que vulgui dir: dEl que no pogué fer el dolor, ho féu el dejuni, que va ésser la mort del comte Ugolino. Ugolino no fa altra cosa que constatar que va morir d'inanició. Un cop sentida l'esgarrifosa confessió del condemnat, el Dant envesteix Pisa en una imprecació solemne. El De Sanctis diu que aquest furor del Dant contra Pisa és una mena de efuror bíblico, vertaderament, fa pensar en el to dels grans profetes. El Dant és excessiu i no perdona a ningú dels pisans l'haver fet morir'de fam les criatures del comte Ugolino. Comença amb els dos grans versos: "Ai, Pisa, vituperi de la gent — del bell país d'allà on el sí ressona". El sí és la llengua italiana. Demana que si els veins de Pisa són lents a castigar-la (es refereix als de Florència i als de Lucca), la Capraia i la Gorgona vinguin a tapar les boques de l'Arno i pro- dueixin una inundació tan gran a Pisa, que s'hi mori tothom negat i no es pugui escapar ningú. La Capraia (Cavrara o Caprara) i la Gorgona, són dues petites illes del mar Tirrè que en el temps del nostre poeta depenien de Pisa, i no es troben gaire lluny del litoral. Compara Pisa amb Tebes, i li diu enova Tebeso, primer, pel que va fer Tebes amb la família de Cadmus, semblant al que féu Pisa amb la família d'Ugolino, i potser perquè, segons la tradició, Pisa fou fundada per Pèlops, fill de Tàntal, rei de Tebes. l'afirma, com a raó del seu odi als pisans, que si Ugolino era digne de la mort per haver cedit els castells, no tenien de morir amb ell els quatre fills, els dos que ha citat —Gaddo i Anselmuccio— i Uguiccione i el Brigata. Jo ho he traduit sense posar els noms d'aquests darrers, primer, perquè aquestes dues paraules se'm feien massa rebels dins un hendecasilab català, i després perquè no eren necessàries, i el concepte em sembla més clar dient: " els dos que he anomenat — i els altres dos que els feien companyia " Un cop han deixat el comte Ugolino, els poetes penetren a la