INFERN. CANT XXXIII 403

 

és ben cert. Torre de la Fam se'n digué, i deixà d'ésser utilitzada
com a presó l'any 1318, perquè era tan inconfortable, que es
considerà que accelerava la mort dels presos.

El comte Ugolino explica un somni que va tenir a la muda: Var-
quebisbe era el seu amo i anava a caçar el llop i els llobetons, que
signifiquen el comte i els seus fills, les gosses magres són el poble
de Pisa, ensinistrat i aquissat amb el tema de la cessió dels castells ,
els Gualandi, Sismondi i Lanfranchi, representen les tres famílies
més importants de Pisa, que Ruggieri havia atirat a la seva causa
contra Ugolino. La cacera, la situa el comte, en el seu somni, en
la muntanya que hi ha entre Pisa i Lucca (el Dant diu literalment :
cper la qual els pisans no poden veure Luccao) i es refereix al mont
San Giuliano.

Aquest somni del presoner, coincident amb els dels seus fills,
que ploren adormits i es desperten demanant pa, és un horrible
presagi. Se'ls acostava l'hora que l'escarceller els duia l'aliment i,
en lloc d'aquesta visita, Ugolino va sentir chiavar la porta de sortida
de la torre.. Aquí, tots els comentaristes creuen que el Dant no vol
dir serrare con chiave, sinó clavar la porta de debò. Si no hagués
estat així, Ugolino no hauria notat un fet insòlit que va omplir
d'horror els presoners. Explica aleshores Ugolino tot el que sentia
ell, i les paraules tràgiques dels fills que s'ofereixen perquè el pare
se'ls mengi, i va preparant el desenllaç amb una concisió merave-
llosa, fins arribar a la mort de Gaddo, el més gran dels seus fills.
Després moren de fam, entre el cinquè i sisè dia, els altres tres :
Uguiccione, Brigata i Anselmuccio.

Un cop té els quatre fills morts, Ugolino, feble, es revolca
damunt d'ells i els palpa en un estat de febre i d'inconsciència, i,
referint-se al moment que ve després, pronuncia el vers famós:
"Després, més que el dolor, pogué la fam". El Dant diu
cel dejunio.

Ara bé, aquest mot final del gran monòleg, ha donat lloc a
mantes interpretacions. Alguna antiga crònica i àdhuc els primers
comentaristes del Dant, diuen que Ugolino, amb aquest vers, vela
pudorosament la terrible confessió d'haver menjat carn dels seus
fills, o sigui que vol dir: dLa fam va ésser més forta que el dolor i
em va induir a menjar la carn dels meus fillsn. El que va passar a