402 LA DIVINA COMÈDIA

als gielfs, i després al seu nét, i possiblement als interessos de Pisa,
si és que cedí els castells, són coses evidents. Per això el Dant el
situa entre els gels de l'Antenora. Però aquí el que al poeta inte-
ressa de debò és la traició de Ruggieri, agreujada amb el refinament
de crueltat en fer morir de fam les seves víctimes. És per això que
el Dant, en l'actitud d'Ugolino envers Ruggieri, vol remarcar el
contrapasso, la llei del talió. Ruggieri matà de gana Ugolino, i
Ugolino se'l menja de la manera més bestial.

Ara bé, en l'època del Dant, molts fets històrics no eren ni
depurats ni coneguts de font autèntica. Els cronistes inventaven
una mica, i la tradició oral deformava els fets. En el cas del comte
Ugolino, el Dant creia, com la majoria de la gent, que els quatre
que morien amb ell a la torre de Pisa, eren fills seus i criatures de
curta edat. Ja he dit abans, i naturalment seguint l'última paraula
dels historiadors, que amb Ugolino foren tancats dos fills i dos néts,
i que no eren d'una edat tan curta com el Dant dóna a entendre,
els fills eren homes fets, i el més tendre de tots els presoners, el
nét Anselmuccio, tenia quinze anys.

La narració d'Ugolino —un dels moments capitals de tota la
literatura escrita pels homes— guanya, però, en força patètica,
acceptant els fets tal com els veia el Dant, i la crueltat comesa amb
ell, i l'emoció tràgica de la seva mort, són molt més intenses si un
s'imagina Ugolino amb quatre criatures que se li arrapen al pit
demanant-li pa.

Ara procurem aclarir una mica les paraules del cpecadoro situat
ja en la seva condició de presoner de l'arquebisbe. Diu Ugolino,
referint-se al lloc del seu turment: " Breve fertugio dentro dalla muda".
El Dant diu muda, i emudax he traduit jo, però tots els traductors
i comentaristes diuen que aquesta muda era la torre dels Gualandi.
4Mudao és la cambra closa on es posen els ocells en temps de
muda. L'antic comentarista Bambaglioli, diu que, efectivament,
d'aquella torre en deien la Muda i també ho afirma l'e Anònim
Florentív, afegint que se li donava tal nom, perquè ficaven allí les
àligues del Comú de Pisa en mudar la ploma. També pot ser que
el Dant hagués usat aquest nom en sentit metafòric, volent dir
que a Ugolinç i als seus els tancaren com ocells en temps de muda.

Ugolino diu que per ell aquesta muda té el títol de la fam, i això