400 LA DIVINA COMÈDIA

 

COMENTARI AL CANT XXXIII

EN el cant anterior, el nostre poeta pregunta al qui rosega el
clatell de l'altre condemnat, qui són ell i la seva víctima. Ara
escoltem les paraules d'aquest eque aixeca la boca del menjar feroç
(dal fiero pasto) torcant-la amb els cabells del cap que rosega per
darrera ).

Comença dient al poeta si vol que, accedint a explicar-li les se-
ves desgràcies, torni tot el dolor al seu pit, ja abans de parlar, però,
com que té tanta ràbia al erosegat traidorn, es resigna a plorar i
parlar a la vegada, si, del que ell digui al Dant, en pot sortir infàmia
per al qui té sota les dents.

El Vandelli, comentant el principi del discurs d'Ugolino: cé Tu
vols que renovelli desesperat dolor que el cor m'acora, ja només
pensant i abans de parlar2o, cita el model que el Dant tingué en
Virgili: e Infandum, regina, iubes renovare dolorem... quamquam ani-
mus meminisse borret, luctuque refugito (AEN. u, 3i 12), i diu: cPerò
el Dant, recordant les frases virgilianes, les renova fonent-les en una
sola, més potent per la seva mateixa unitat, i perquè als genèrics
infandum i animus memnisse etc. substitueix el fort adjectiu € deses-
perat" i la frase " el cor em prem' (ím'acora', en la meva versió),
que posa davant nostre en forma viva tot el pes i el turment
d'aquell dolor.

Declara el condemnat que ell va ésser el comte Ugolino i que
laltre és l'arquebisbe Ruggieri. Ugolino, comte de Donoratico,
All de Guelfo della Gherardesca, nasqué en la primera meitat del
segle xm. Era senyor de moltes terres en la Maresma de Pisa i
vicari del rei Enzio a Sardenya. Es casà amb Margherita de' Pannoc-
chieschi, comtessa de Montingegnoli, amb la qual tingué una colla
de fills: Guelfo, Lotto, Matteo, Gaddo, Uguiccione, Emilia, etc.

L'hereu Guelfo II es casà amb Elena, filla natural del rei Enzio,
i fou pare de Lapo, Enrico, Nino, anomenat el Brigata, i Ansel-
muccio: els tres primers heretaren els drets materns sobre la Sar-
denya i la Lunigiana.