L
l
L

4

Pad 'ar

398

 

LA DIVINA COMÈDIA

 

111

114

117

120

123

126

129

132

E un de' tristi della fredda crosta
gridò a noi: cO anime crudeli,
un tanto che dato v'è l ultima posta,

levatemi dal viso i duri veli,

I un d'aquells tristos de la freda crosta
cridà a nosaltres: cOh ànimes cruels
que tan avall heu rodolat la costa,

lleveu dels ulls els vidriosos vels,
que jo pugui esbravar el dol que m'empapa
abans que els plors no tornin a ésser gels l
Ljoli dic: dPrimer el teu nom destapa,
i si del glaç mon dit no et desabriga,
en el fons aquest vidre em sigui trapa.

I diu: 4A fra Alberic el fred castiga,
jo sóc el de la fruita del mal hort,
que en aquest lloc reprenc dàtil per figa,.

cOh bo jo li dic, ad és veritat que ets mort do
I ell em respon: dDe com el meu cos pugui
rodar pel món el meu saber no és fort,

però la Tolomea és cert que dugui
com avantatge, que el damnat hi rau
abans que Atropos els seus dits bellugui,

i perquè amb gust tu puguis obrir un trau
en els meus ulls, llevant-ne el vidre espès,
sabràs que si en traidoria hom cau,

com jo vaig caure un dia, el cos és pres
per un dimoni, que és el qui el governa
tot el temps que de viure li és permès,

cOhlo diss' io lui, cor se' tu ancor mortoèn
Ed elli a me: dCome 'l mio corpo stea
nel mondo su, nulla scienza porto. dss

Cotal vantaggio ha questa Tolomea,

si ch'io sfoghi'l duol che 'I cor m'impregna, che spesse volte l'anima ci cade

4 Un poco, pria che il pianto si raggeliv.

innanzi ch'Atropòs mossa le dea. 126

Per ch'io a lui: cSe vuo'ch'i'ti sovvegna, E perchè tu piú volontier mi rade

dimmi chi se', e s' io non ti disbrigo,

le "nvetriate lacrime dal vòlto,

415 Alfondo della ghiaccia ir mi convegna. sappie che tosto che l'anima trade 129

Rispuose adunque: el' son frate Alberigo,
jo son quel dalle frutta del mal orto, da un demonio, che poscia il governa
iso Che qui riprendo dattero per figor. mentre che "l tempo suo tutto sia vòlto. 43s

come fec' io, il corpo suo l' è tolto