INFERN. CANT XXXII 397

 

Que si del comte corregué la veu
que els teus castells lliurà amb traidoria,
87 no devies als fills clavar en tal creu.

La curta edat per força redimia,
nova Tebes, els dos que he anomenat
90 i els altres dos que els feien companyia.

Passàrem més enllà del clos glaçat
i vàrem veure encar més gent colgada,
93 però amb el cap completament girat.

El plor mateix els priva la plorada
i parpre endintre se'ls atura el toll
96 i els esdevé llur pena més pesada ,

car, les primeres llàgrimes, gromoll
han fet de glaç, semblant a una visera,
99 que no deixa després que ragi el doll.

— l'encara que, pel fred i la gelera,
el meu rostre durícia era talment
102 com d'un mesell a qui ja res no altera,

em semblà que sentia un xic de vent,
i vaig dir: ad Mestre, qui belluga l'aire2
105 ç D'aquest indret, no és tot vapor absent è
I ell em \digué: cNo trigaràs pas gairé
a tenir pels teus ulls una resposta,
108 veient qui mou el que ton nervi flaira).

Chéè se "l conte Ugolino aveva voce chè le lagrime prime fanno groppo,

d'aver tradita te delle castella,
s7 non dovei tu i figliuoi porre a tal croce.

Innocenti facea l'età novella,
novella Tebe, Uguiccione e 'l Brigata
so € li altri due che'l canto suso apella.

Noi passammo oltre, là "ve la gelata
ruvidamente un'altra gente fascia,
es non volta in giú, ma tutta riversata.

Lo pianto stesso li pianger non lascia,
e'l duol che truova in su li occhi rintoppo,
86 Si volge in entro a far crescer l'ambascia:

p-26"

€ si come visiere di cristallo,
riempion sotto 'l ciglio tutto il coppo.. — 4

E avvegna che si come d' un callo,
per la freddura ciascun sentimento
cessato avesse del mio viso stallo, 1ós

già mi parea sentire alquanto vento:
per ch'io: 4Maestro mio, questo chi move2
non è qua giú ogne vapore spento2r 106
Ed elli a me: 4Avaccio sarai dove
di ciò ti farà l'occhio la risposta,
veggendo la cagion che 'l fiato pioven. — iog