396 LA DIVINA COMÈDIA dient: f Pare, més curts seran els dols : si menges de nosaltres , tu vesties : 63 la nostra carn: despulla-la si volst" Em vaig calmar per no astorar les crie : encara més , dos jorns restàrem muts. 66 Ai, dura terra, ç per què no t'obriesè ' I quan fórem al dia quart vinguts, Gaddo davant dels peus se m'estirava, 69 cridant: " Ajuda'ns, pare, estem perdutsl' I morí i com tu em veus, jo contemplava fondre's en cadascun el darrer clam, : 72 entre els dies cinquè i sisè, i em dava a palpar-los, ja cec, el costellam, cridant dos dies la mainada morta. 75 Després, més que el dolor, pogué la fam.o Quan hagué dit això, amb la vista torta clavà una mossegada al cap sofrent com mai cap gos no l'ha clavat tan forta. « 78 Ai, Pisa, vituperi de la gent 3' del bell país d'allà on el sf ressona, 81 si el càstig dels veins encara és lent, r i . . . que es moguin la Capraia i la Gorgona, fent a l'Arno resclosa de tal preu 84 que no es pugui escapar ni una persona'l e disser: ' Padre, assai ci fia men doglia già cieco, a brancolar sovra ciascuno, se tu mangi di noi: tu ne vestisti e due di li chiamai, poi che fur morti: i es queste misere carni, e tu le spoglia". poscia, piú che 'l dolor, potè 'l digiuno.x 4, : Queta'mi allor per non farli piú tristi, Quand'ebbe detto ciò, con li occhi torti lo di e l'altro stemmo tutti muti, riprese 'l teschio misero co' denti, se ahi dura terra, perchè non t'apristi2 che furo all'osso, come d'un can, forti. — 48 : Poscia che fummo al quarto di venuti, Ahi Pisa, vituperio delle genti Gaddo mi si gettò disteso a' piedi, del bel paese là dove 'l si sona, es dicendo: ' Padre mio, chè non m'aiuti2" poi che i vicini a te punir son lenti, 81 Quivi mori, e come tu mi vedi, muovasi la Capraia e la Gorgona, vid' io cascar li tre ad uno ad uno e faccian siepe ad Arno in su la foce, qa tra l quinto di e 'l sesto, ond' io mi diedi, — si ch'elli annieghi in te ogni personal 94