INFERN. CANT XXXII 389

 

negres. Home d'assassinats i punyalades, sembla que matà traidora-
ment, en una taverna de Pistoia, el seu cosí Detto de' Cancellieri.
Del 1286 al 1295 es dedicà a tota mena de violències. Se l'acusa
de la mort d'un oncle seu. També, d'haver tallat la mà a Dore
Cancellieri, encara que, segons el Villani, això fou obra d'un
parent seu.

Sassol Mascheroni pertany als Toschi de la ciutat de Florència,
i, segons l'eOttimo Commento2, essent tutor d'un nebot seu, per
apoderar-se dels béns, el matà traidorament. Altres diuen que el
delicte el va cometre en la persona d'un seu cosí o d'un seu germà.

L'eAnònim Florentío diu que fou pres, i que, havent confessat
el crim, el ficaren dins una bóta plena de claus i el feren rodolar
així per tot Florència, i després li tallaren el cap.

El pecador sense orelles, després d'haver citat aquests personat-
ges, diu que ell és Camicion de' Pazzi i que espera a Carlin cperquè
amb pitjor l'abonie, o sigui, que amb un pecat més gran tregui
gravetat al seu.

Camicion de' Pazzi és Alberto Camicione de' Pazzi de Valdarno,
gibelí. Matà, segons els antics comentaristes, el seu germà Alber-
tino. Carlin, o Carlino de' Pazzi de Valdarno, lliurà, a canvi de
diners, l'any 1302, el castell de Piantravigne als negres de Florència.

Els poetes avancen i arriben a la segona zona del Cocit, anome-
nada Antenora, on hi ha els traidors polítics. Rep el nom d'Ante-
nor, príncep troià que féu el senyal als grecs perquè sortissin del
cavall de fusta.

En aquest lloc del Cocit, el Dant trepitja un cap, que es lamenta
ili diu que, si no ve a engruixir la venjança de Montaperti, per què
el molesta. El Dant vol saber qui és, i li ho demana amb bones
paraules, però el condemnat dóna proves de mal geni i de no voler
saber-hi res. El Dant l'amenaça, l'agafa per la perruca i li arrenca
els cabells perquè parli, però el condemnat es posa a lladrar com un
gos, i aleshores un veí seu l'anomena, quan diu: es Què tens, Bocca2
c Què et passa, que lladresèn Aleshores el poeta coneix qui és, i
amb ira li diu que ja no té necessitat de les seves paraules i que ja
contarà d'ell tot el que es mereix. Però Bocca, llavors, es vol venjar
del qui l'ha delatat i d'una colla que té vora seu, i es posa a cantar:
el delator cés aquell que plora el diner dels francesosn i li diu cel

 

E D esi