388 LA DIVINA COMÈDIA

 

El Dant es troba a les acaballes de l'Infern, i ha de passar comp-
tes encara amb moltes persones que li són les més antipàtiques, és
per això que les espera a darrera hora i amb elles no estalviarà ni
violència ni severitat.

Un cop vistos els condemnats ensorrats dins el gel, li criden
l'atenció dos que estan arrapats l'un a l'altre, i les llàgrimes dels
quals, glaçant-se, fan uns caramells que encara els uneixen més.
El Dant els pregunta qui són, ells no contesten, només fan que
plorar, i un que ha perdut les orelles de tant fred, es dedica a
descobrir-los. I

Per aquest xerraire sabem que els dos que estan units són fills
d'Albert, i que el riu Bisenzio, que passa per Prato i desemboca a
l'Arno, sota Florència, regava els seus dominis en el lloc de la seva
davallada. Sabem també que són fills d'una mateixa mare.

Ara bé, els antics comentaristes ens aclariran la condició dels
personatges i ens diran que es tracta d'Alessandro i Napoleone, fills
d'Alberto degli Alberti, comte de Mangona, a la vall del Sieve,
i senyor de castells de Vernio i Cerbaia, a la vall del Bisenzio.
D'eAnònim Florentíp diu que aquests dos germans, fills d'una ma-
teixa mare, la comtessa Gualdrada, foren de tal perversitat, que,
per baralles sobre llurs castells, l'un va matar l'altre, i així moriren
junts. Sembla que el fet passà l'any 1282.

Napoleone era gibellí, i Alessandro gúelf, però, més que per
questions polítiques, l'odi nasqué d'interessos privats. Una crònica
de la primera meitat del segle xiv, diu que, l'any 1279, un cardenal,
legat del Papa, intentà inútilment que aquests relapses fessin les paus.

El qui no té orelles i els ha delatat, diu penjaments dels dos
germans, i afirma que cap traidor és més digne de càstig ni pitjor
que ells, i els compara, empitjorant-los ca aquell a qui el rei Artús
trencà el pit i l'espatllav, a Focaccia i a un que amb el cap li tapa la
vista i que es diu Sassol Mascheroni.

La víctima del rei Artús, és un seu fill, o nebot, anomenat Mor-
dret, que traidorament volia apoderar-se del regne d'Artús, però
aquest li travessà el pit amb un cop de llança, tal com s'explica en
l'antiga història cavalleresca de Lancelot del Llac.

Focaccia, és Vanni de' Cancellieri de Pistoia, dit Focaccia de
sobrenom. Era del partit dels blancs, i es barallava sempre amb els