INFERN. CANT XXXII 385

 

El guia s'aturà, i jo em poso a dir
al qui les flastomies treia enfora :
cé Qui ets tu, que et fas preu de tant veri do

87
dJ tu, équi ets, que vas per l'Antenorao
diu etrepitjant la cara de la gent,
g — que encar que fossis viu fuges de vora Po
eSí que sóc viu, i això et pot ser avinento
fou ma resposta, csi demanes fama,
93 perquè el teu nom apunti al pensament2.
cTot el contrari el meu voler reclamao
contesta, cque pel cant ets mal ocell,
96 vés-te'n i lluny del meu suplici brama lo
Jo aleshores l'engrapo pel clatell,
i faig: eDigues qui ets, llengua ronsera,
99 O no et deixo ni un pèl sobre la pellto
lfa: cEm pots arrencar la cabellera,
que no et diré qui sóc, ni em vull mostrar
102 mal que em pelis com una calavera.
La forra ja tenia dins la mà,
i més d'un floc n'hi havia pres amb traça
105 mentre que ell, jup, lladrava com un ca,
quan un altre li diu: 4Bocca, é què et passa2
é No en tens prou de fregar i petar de dents,
108 que lladres2 é Quin diable t'amenaça 22
Lo duca stette, e io dissi a colui Allor lo presi per la cuticagna,
che bestemmiava duramente ancora: e dissi: 4El converrà che tu ti nomi,
s1 t Qual se' tu che cosi rampogni altruies o che capel qui su non ti rimagna.. 90
eOr tu chi se' che vai per l'Antenora, Ond'elli a me: cPerchè tu mi dischiomi,
percotendo2 rispuose zaltrui le gote, nè ti dirò ch' io sia, nè mosterrolti,
so Si che, se fossi vivo, troppo foraPn se mille fiate in sul capo mi tomi2. 103
4 Vivo son io, e caro esser ti potex lo avea già i capelli in mano avvolti,
fu mia risposta, ese dimandi fama, e tratti li n'avea piu d'una ciocca, l
ss Ch' io metta il nome tuo tra l'altre note.x. — latrando lui con li occhi in giu raccolti, 4es.
Ed elli a me: eDel contrario ho io brama, quando un altro gridò: aChe hai tu, Bocca2
lèvati quinci e non mi dar pià lagna, non ti basta sonar con le mascelle,

se chè mal sai lusingar per questa lamal se tu non latriP qual diavol ti tocca2s 108.