INFERN. CANT XXXII 383

Cadascuna acotada era de faç,
i el fred que els crema i el neguit que els grata,

39 ulls i boques mostraven al meu pas.
Quan ma vista en llur càstig es dilata,
guaito als peus, i en veig dos tan abraçats,
48 — que els cabells feien una sola mata.
eDigueu el vostre nom, pits encastats lo
vaig cridar, i aixecant la testa impia
45 fins a poder mirar-me, els condemnats
van obrir els ulls, i el plor que n'emergia
rossolà cara avall, i el fred agut,
48 glaçant-lo, encara més els caps unia.
Mai llata dos taulons no ha mantingut
tan cenyits; i com dos marrans tossant-se,
51 es tossaven amb aire rabiút.
I un que d'orelles ja no té esperança
perquè el fred les hi ha pres, jup com un gos,
54 em diu: cé Per què amb nosaltres P'ull se't cansa è
Si vols saber les senyes d'aquests dos,
la vall on el Bisenzo el llit inclina
57 d'ells i llur pare Albert penso que fos.
Fills d'un sol ventre, en tota la Caina
pots cercar i no cap ombra trobaràs
60 — més digna d'aquest bany de gelatina,
Ognuna in giú tenea volta la faccia: Con legno legno spranga mai non cinse
da bocca il freddo, e dalli occhi il cor tristo — forte cosi: ond'ei come due becchi
se tra lor testimonianza si procaccia. cOzzaro insieme, tanta ira li vinse. Bi
Quand' io m'ebbi dintorno alquanto visto, — E un ch'avea perduti ambo li orecchi
volsimi a' piedi, e vidi due Si stretti, per la freddura, pur col viso in giúe,
4a Che 'I pel del capo avieno insieme misto. disse: 4Perchè cotanto in noi ti specchiè. 44
aDitemi, voi che si strignete i petti,x Se vuoi saper chi son cotesti due,
diss'io, echi siete2n E quei piegaro i colli, la valle onde Bisenzo si dichina
as € poi ch'ebber li visi a me eretti, del padre loro Alberto e di lor fue. 57
li occhi lor, ch'eran pria pur dentro molli, D'un corpo usciro, e tutta la Caina
gocciar su per le labbra, e 'I gelo strinse potrai cercare, e non troverai ombra
4s le lacrime tra essi e riserrolli, degna piú d'esser fitta in gelatina, 60