pla opar a d qa ma la al A L dni E 382 LA DIVINA COMÈDIA Oh ínfima gentalla continguda en aquell lloc del qual parlar és tan dur, fóssiu estat cabrits i carn llanuda l 15 Un cop ficats dintre del pou obscur, encongits al costat dels dos peuassos 18 i encar mirant l'alçada d'aquell mur, vaig sentir dir-me: eCompte amb els teus passos l No sigui que caminis trepitjant 91 les testes dels germans mísers i lassos l Jo que em giro i em veig al meu davant i sota els peus, un llac que, pel seu gel, 24 més al vidre que a l'aigua era semblant. No té tant gruix de la glaçada el tel en l'austríac Danubi a l'hivernada, 97 ni el de Tanais dessota el fred del cel, com era aquell, que si de revolada hi tombés Pietrapana o Tambernic, 30 la crosta no seria ni esquerdada. I com sol la granota treure un pic el morro fora l'aigua, en temps de nyonya, 83 quan pren la birbadora el seu pessic, j a D _ lívides, fins on brota la vergonya, eren les tristes ombres dins el glaç, 38 — petant de dents com fa bec de cigonya. Oh sovra tutte mal creata plebe Non fece al corso suo si grosso velo che stai nel luogo onde parlare è duro, di verno la Danoia in Osterlicchi, i5 Mei foste state qui pecore o zebel nè Tanai là sotto il freddo cielo, 97 Come noi fummo giú nel pozzo scuro com'era quivi, che se Tambernicchi sotto i piè del gigante assai piú bassi, vi fosse su caduto, o Pietrapana, 18 € io mirava ancora all'alto muro, non avria pur dall'orlo fatto cricchi. s0 dicere udi'"mi: 4Guarda come passi, E come a gracidar si sta la rana va si, che tu non calchi con le piante col muso fuor dell'acqua, quando sogna aa le teste de' fratei miseri lassis. di spigolar sovente la villana, 33 Per ch' io mi volsi, e vidimi davante livide, insin là dove appar vergogna e sotto i piedi un lago che per gelo eran l'ombre dolenti nella ghiaccia, 44 avea di vetro e non d'acqua sembiante. mettendo i denti in nota di cicogna. a6