378 LA DIVINA COMÈDIA

tan coneixedor de Virgili, no atribueixi a Briareu la forma que li
donaren els poetes antics i entre ells Virgili (AEN. vI, 287 i X, 565
i segs.). Segons els vells clàssics, Briareu, fill d'Urà i de la Terra,
tenia cent mans que oposaven a Júpiter cinquanta espases i cin-
quanta escuts. Posseia cinquanta caps i cinquanta boques, per cada
una de les quals llançava flames. Va prendre una part molt impor-
tant en la guerra dels titans contra els déus.

Virgili, que no dóna importància a Briareu, tracta, en canvi,
amb grans consideracions Anteu, potser perquè aquest gegant és
el qui ha d'agafar els dos poetes i coHocar-los al fons del pou. En el
discurs que li fa per convèncer-lo, s'hi veu, a més d'un afalac, una
promesa de nova glòria, perquè Virgili li diu que el Dant, que
encara és vivent, pot fer reviure entre els mortals la seva fama i la
seva importància.

Anteu era fill de Neptú i de la Terra, només menjava carn de
lleó i dormia al ras sobre la roca pelada, i això li renovava les forces.
En el parlament de Virgili, quan li diu que en la vall afortunada que
coronà a Escipió de glòria, mil lleons enalteixen la memòria d'Anteu
(el Dant diu literalment dque vares fer presa de mil lleonsx), fa
referència el poeta als lleons devorats per Anteu en la vall de Ba-
grada, prop de Zama, on Escipió donà la batalla definitiva a Annibal,
perquè, segons Lucà, és el lloc on habitava el gegant (PHARS. VI,
601 i segs.).

Virgili, per tocar l'amor propi d'Ateneu, li prega que no el faci
recórrer a gegants de menys categoria que ell o menys dignes, i
cita Tici i Tifeu, que se suposen condemnats en el mateix lloc que
Anteu. Tici és un gegant fulminat per ApoHó per haver temptat
Latona (Virg.: AEN. VI, 595 i segs., Ov.: MET. IV, 457 i segs.,
Lucà: PHARS. IV, 595 i segs.). Tifeu fou fulminat per Júpiter i
sepultat dins de l'Etna (Ov.: MET. V, 346 i segs.).

Després del discurs, Anteu es deixa convèncer, el Dant s'agafa
a Virgili ben estret, i el gegant els pren com si fossin una garba i
els diposita al fons del pou. El Dant passa una gran por durant tota
aquesta maniobra, i en el moment que Anteu s'inclina i s'ajup, el
tors del gegant li recorda la Garisenda vista des de baix.

La Garisenda i l'Alsinella (familiars dels versos de Pascoli i de
Carducci) són les dues torres inclinades de la Piazza Minore de Porta