INFERN. CANT XXXI 377

 

El nostre poeta tria tres frisons, o tres habitants de Frísia, per-
què en el temps del Dant aquests homes tenien fama d'ultrapassar
l'alçada normal. El gegantàs terrible, que, pel que li diu Virgili
després, endevinem que és el que ha tocat el corn, quan veu els dos
visitants, diu aquests mots : " Rapbèl may amècb qabi almi".

é Què significa el vers2. Els més moderns comentaristes italians,
i els més autoritzats, creuen que el Dant ha volgut posar en boca
del gegant uns mots absurds, ininteHigibles. És a dir, el Dant empra
unes paraules que no poden ésser conegudes de ningú, ni del propi
Virgili, ni de cap persona docta, perquè el gegant és la confusió i
l'obscuritat encarnades en un ésser concret.

Ara bé: malgrat l'opinió més recent, val la pena d'anotar la in-
terpretació del vers segons Lanci, el qual afirma que les paraules que
posa el Dant en boca del monstre són àrabs i signifiquen : cHonora
el meu esplendor en l'abisme, com ha brillat en el món.v Creu
Artaud de Montor, seguint Lanci, que, aquestes paraules, el Dant
no les ha posat perquè sí: el poeta pensava, sens dubte, que ningú
no les entendria, com ho demostra el comentari que després en fa
Virgili, però, en escriure-les, era consequent, atribuint al gegant
una expressió pròpia del seu orgull irreductible.

Aquest gegant, tocador de corns estrepitosos i autor d'unes
paraules que tanta feina han donat a erudits i comentaristes, és
Nemrod, fill de Cus i nét de Cam, primer rei de Babilònia. A Nem-
rod se'l considera com el qui proposà edificar la torre de Babel
(GEN. X, 8-I0). És per això que Virgili li diu cànima confusa ),
fent aHusió a la confusió de llenguatge, i després fa constar que
pel seu mal coto, O sigui eper la seva mala ideaxr, "pur un lin-
guaggio nel mondo non s'usa" ("un sol llenguatge entre la gent
no s'usa").

Virgili aconsella al nostre poeta que no es preocupi de Nemrod,
perquè ell no entén a ningú, com ningú no l'entén a ell: i aleshores
el poeta s'adona d'un altre gegant lligat amb poderoses cadenes : és
Fialtes o Efialtes, fill de Neptú i d'Ifimedia, un dels més forts i més
valents en la batalla dels déus i dels gegants.

Després d'haver-lo contemplat, el poeta demana a Virgili si li
fóra possible de veure Briareu. Virgili li diu que, en realitat, no val
la pena, que és, si fa O no fa com Efialtes, i és curiós que el Dant,

I-25