INFERN. CANT XXXI 375

 

 

Virgili, que agafat d'ell se sentia,
em fa: eAcosta't, que jo t'agafarév,
185 i dels dos cossos un garbó es diria.

La Garisenda a mi em semblava ser
el gegant inclinat, si se la mira
138 barallant-se amb el núvol fugisser.

Així jo veia Anteu, i se'm regira
el cor, pensant en el que vaig passar
141 de por, quan ell ens pren, s'ajup i es gira.

I en el fons d'aquell pou ens va deixar,
que Lucifer i Judas desespera.
I després, altre cop es redreçà

3 z 3
45 com l'arbre vigorós d'una galera.
Virgilio, quando prender si sentio, tal parve Anteo a me che stava a bada
disse a me: aFatti qua, si ch' io ti prendar, — di vederlo chinare, e fu tal Ora
135 POi fece si ch' un fascio era elli e io. ch' i' avrei voluto ir per altra strada. A
Qual pare a riguardar la Garisenda Ma lievemente al fondo che divora
sotto 'l chinato, quando un nuvol vada Lucifero con Giuda, ci sposò,
183 SeVr'essa Si, che ella incontro penda, nè, si chinato, li fece dimora,
€ come albero in nave si levò. 1at

COMENTARI AL-CANT XXXI

ENS anem acostant a la fi del viatge infernal, deixem els falsadors

del cercle vuitè, per encarar-nos amb el pou dintre el qual
pateixen els més grans pecadors. El Dant, que camina entre boires,
sent sonar un corn d'inaudita potència. Diu que quan Carlemany
cperdé la santa gestav el cor de Roland no sònà d'una manera
tan terrible. Fa aHusió aquí a la famosa derrota del pas de Ronces-
valles, l'any 778. La Crònica de Turpí, referint-se al so del corn de
Roland, diu: c Tunc tanta virtute tantaque fortitudine tuba sua eburnea
sonuit, quod vento oris eius tuba illa per medium scissa et venae colli
eius el mervi fuisse referuntur, ila ut vox tunc usque ad Caroli aures,