È ct 370 LA DIVINA COMÈDIA que altre so vora d'ell voldria un lloc, i els meus dos ulls es van girar mirant 15 si endevinaven d'on venia el toc. Després del dolorós desastre, quan va perdre Carlemany la santa gesta, 18 no sonà tan terriblement Roland. De seguida d'haver girat la testa, va semblar-me altes torres distingir, o1 i cé Quina terra aquí se'ns manifesta o jo deia al mestre. I ell em deia a mi : c Per dins de la tenebra, ta mirada 94 qui sap el que imagina fent camíl Quan la cosa tindràs més acostada, ja veuràs com de lluny hom sol errar, 2 i mira d'anar amb petja més lligada. Després ell va agafar-me per la mà, i deia: cAns d'avançar en aquests paratges, 30 encara que te n'hagis d'estranyar, sàpigues que el que veus no són torratxes sinó gegants, que de l'ampit del pou 83 des del melic et van mostrant llurs fatxes. Com quan la boira va aprimant el tou, i Pull a poc a poc pren la figura 38 d'allò que us volta i de l'indret on sou, tanto ch'avrebbe ogne tuon fatto fioco, Tu vedrai ben, se tu là ti congiungi, che, contra sè la sua via seguitando, quanto 'l senso s' inganna di lontano: 13 dirizzò li occhi miei tutti ad un loco. però alquanto piú te stesso pungi.o 9i Dopo la dolorosa rotta quando Poi caramente mi prese per mano, Carlo Magno perdè la santa gesta, e disse: aPria che noi siam piú avanti, 18 NON SONÒ Si terribilmente Orlando. acciò che 'l fatto men ti paia strano, 30 Poco portai in là volta la testa, sappi che non son torri, ma giganti, che me parve veder molte alte torri, e son nel pozzo intorno dalla ripa 31 Ond'io: eMaestro, di, che terra è questaès. — dall' umbilico in giuso tutti quanti., 8é Ed elli a me: 4Però che tu trascorri Come quando la nebbia si dissipa, per le tenebre troppo dalla lungi, lo sguardo a poco a poco raffigura s4 avvien che poi nel maginare abborri. ciò che cela il vapor che l'aere stipa, 86