pl

CANT XXXI

ENTRE EL CERCLE VUITÈ I EL NOVÈ

Els gegants al voltant del pou. —Nemrod. Fialtes.
Briareu. dAnteu. Els poetes en el fons del pou.

LA llengua que em mossega de primer
i em fa vermell de l'una i l'altra galta,
3 és medicina que em retorna al bé.

Així la llança en l'antigor s'exalta
d'AquiHes i el seu pare, per raó
de ferir i de guarir la carn malalta.

o

Donant l'esquena a aquella vall de por,
passem per la paret que la cenyia
9 sens encetar cap mena de sermó.

Era allí menys que nit i menys que dia,
tant, que la vista m'allargava poc,
12 quan un corn potentíssim retrunyia,

CANTO XXXI

UNA medesma lingua pria mi morse, Noi demmo il dosso al misero vailone
si che mi tinse l' una e l'altra guancia, — su per la ripa che 'l cinge dintorno, çd
s € poi la medicina mi riporse: attraversando sanza alcun sermone. é i
cosi od' io che soleva la lancia Quiv'era men che notte e men che giorno,
d'Achille e del suo padre esser cagione si che 'l viso m'andava innanzi poco,
prima di trista e poi di buona mancia. ma io senti' sonare un alto corno, ra

CET Tt
t