L
:
L
:
R

366 LA DIVINA COMÈDIA

 

Analitzem una mica el parlament de mestre Adam i mirem
d'aclarir qui és tot aquest personal. Diu Graziolo de' Bambaglioli :
elste magister Adamus fuit de Casentino, et stabat in loco qui dicitur
Romena, et 1bi falsificavit florinos et allam monetam et propter banc
falsitatem monete bic punttur).

L'eAnònim Florentío diu que falsificà forins instigat pel comte
de Romena, csota l'encuny del comú de Florència, que eren bons de
pes, però no d'aliatge, que eren de 21 carats i que havien d'ésser
de 24, i per tant tres carats eren de metall dolent (mondiglia).
D'aquests florins en van córrer bastants. A la fi, vingué un dia
mestre Adam a Florència, i pagant amb aquests florins es va desco-
brir que eren falsos, fou pres i fou crematx. El fet s'esdevingué
l'any 1211 i el descobriment dels florins s'efectuà en ocasió d'un
incendi dcbe si apprese in Borgo S. Lorengo in casa degli Ancbioniv,
com diu la crònica de Paolino di Piero, citada pel Torraca.

Mestre Adam diu que és a Romena on falsificà. El castell de
Romena, dels comtes Guidi de Modigliana, es trobava en el Ca-
sentino. '

é Qui són aquests Guido, Alexandre i els seus germans2 Guido,
és Guido II, fill de Guido I, comte de Romena. Alexandre, germà
de Guido II, i marit de Caterina de' Fantolini de Faenza, encara vivia
l'any 1316, per això, quan el Dant diu que un d'ells és ja a l'Infern,
es refereix al primer.

Els seus germans són: Aghinolfo, que féu testament en 1338, i
fou marit d'Idana di Ruggero de Bagnacavallo, cosina de Caterina,
muller de Guido Novello de Polenta, en la casa del qual, a Ravenna,
el Dant fou estatjat. L'altre germà és lldebrandino, bisbe d'Arezzo.

Després d'acusar, mestre Adam, tots aquests nobilíssims perso-
natges d'haver-lo induit al pecat que a la terra li costà ésser cremat
viui a l'Infern aquesta repugnant inflor, obeint a la curiositat del
Dant, sobre qui són dos condemnats immòbils i arrapats, que suen
copiosissimament i dels quals la febre aguda que pateixen fa des-
prendre una mena de vapor, mestre Adam manifesta que, un d'ells,
és la muller de Putifar, i l'altre el fals Sinó de Troia.

El fet de la muller de Putifar és prou conegut de tothom, i en el
capítol xxxix del Gènesi està clarament explicat.

La falsedat de Sinó, ningú millor que Virgili l'ha cantada. Fou