INFERN. CANT XXX 365

i dictà a un notari un testament a favor d'ell i del dit Simone, adju-
dicant-se una euga, o mula, magnífica, propietat de Buoso. La
mula o euga és anomenada pel Dant la donna de la torma, ela senyora
que guia l'aradav, i diuen que Buoso Donati li deia madonna Tonina.

é Qui eren aquests Simone i Buoso Donati2 Simone deu ésser
el pare de Corso Donati, i el fill de Forese di Vinciguerra Donati.
Simone va tenir un germà anomenat Buoso, mort deixant dona i
fills cap a l'any 1285, i un oncle patern també anomenat Buoso,
vidu i mort sense fills cap al 125o. Aquest segon Buoso deu ésser
el qui fou falsat per Schicchi, perquè sembla més fàcil fer una burla
així amb un home vidu i sense fills, que amb l'altre Buoso, que
tenia la dona i la canalla que deurien vigilar l'herència. També ho
fa creure, encara que els comentaristes no estiguin d'acord, el fet
que, quan l'oncle va morir, Schicchi i Simone devien ésser joves, i
l'edat els acompanyava per a fer una facècia macabra d'aquesta mena.

Grifíolino d'Arezzo anomena primer Gianni Schicchi, però no
explica l'audàcia del falsador de personatge i testament, sinó després
que ha fet constar el pecat de Mirra.

És curiós que el poeta associi Mirra, gran figura de la tragèdia
antiga, autora d'un monstruós incest, amb aquest beneit de Gianni
Schicchi, que, per apoderar-se d'una euga, va cometre un pecat de
joventut, que més aviat fa gràcia que altra cosa.

Mirra és la filla de Cíniras, rei de Xipre, la qual, enamorada del
pare, ajudada de la fosca i de la traça de la criada que va disfres-
sar-la, arribà a enganyar el rei i a satisfer el seu desig. Descoberta,
i volent matar-la el seu pare, fugi a l'Aràbia i fou convertida pels
déus en la planta que porta el seu nom (Ov.: MET. x, 298-502).

Quan han passat els dos rabiosos, el Dant es detura a contem-
plar els altres mal natí, i en veu un que, si li tallessin les cuixes
arran, semblaria un llaút. Té, a consequència d'una gran hidrope-
sia, la cara magra i tot el cos infladíssim. La boca se li obre horri-
blement, amb el llavi superior arrapat al nas i l'inferior a la barba.
Aquest subjecte declara el seu nom i els seus pecats: és un mone-
der fals anomenat mestre Adam : però ell diu que si trobés Guido o
Alexandre o els seus germans, i pogués moure's, cosa que la hidro-
pesia li impedeix, rodaria tota la vasta fossa per fer-los una mala
passada, perquè ells són els que l'induiren a falsificar moneda,

1-24 :