INFERN. CANT XXX 363 Quan d'ell jo vaig sentir un parlar tan fort, tal vergonya mirant-lo em reprenia, que encara no ha fugit del meu record. 135 Í com aquell que el seu dolor somia, i somiant desitja somiar, 138 i que allò que li passa cert no sia, així jo em veia, no podent parlar, desitjant excusar-me, i m'excusava 141 amb el posat, com ell endevinà. c Major pecat amb menys vergonya acaba o va dir-me el mestre eque la que has sentit: 144 el clau amarg del pensament desclava, però pensa que al reny m'he decidit en veure que lorella se't rebaixa a baralles i plets de mal profit, 148 és, voler-ho escoltar, volença baixa. 2 Quand' io 'I senti" a me parlar con ira, tal mi fec' io, non possendo parlare, volsimi verso lui con tal vergogna, che disiava scusarmi, e scusava 135 Ch'ancor per la memoria mi si gira. me tuttavia, e nol mi credea fare. iét Qual è colui che suo dannaggio sogna, eMaggior difetto men vergogua lavar che sognando desidera sognare, disse "l maestro, cche 'I tuo non è stato: 138 Si quel ch'è, come non fosse, agogna, però d' ogne trestizia ti disgrava: S ué e fa ragion ch' io ti sia sempre a lato, se pià avvien che fortuna t'accoglia dove sien genti in simigliante piato, chè voler ciò udire è bassa voglia.x 148 d35 RSUA S i SU ci stis: R RCRT CEEA EE EA EEA RT SA